El postfeixisme que governarà Itàlia
Els italians han triat per governar el seu país la candidata d’un partit postfeixista, que no sabem exactament què és però tenim motius de sobres per témer. Complint tots els pronòstics, Giorgia Meloni, líder de Germans d’Itàlia, està cridada a ser la nova presidenta, després d’aconseguir que la seva força hagi estat la més votada i gràcies a l’aliança amb Matteo Salvini i Silvio Berlusconi, dos gats vells de l’extrema dreta sobradament coneguts en els àmbits de poder. Els resultats dels comicis, doncs, no solament representen un perillós pas endavant cap a l’extremisme xenòfob i ultracatòlic; també recupera la pitjor versió de la política del passat més recent. Ara caldrà aclarir algunes incògnites: la primera, si el nou govern tindrà prou suport parlamentari per tirar endavant reformes constitucionals de fons, que és quan es podrà comprovar si la certa moderació aplicada a la campanya electoral per part de Meloni deixa pas a la radicalització del missatge. El programa electoral que ha rebut l’aval de les urnes deixa poc marge a l’esperança: oposició a la immigració massiva, regressió dels drets de les dones, barreja de religió i política, antieuropeisme i tot un seguit posicions més pròpies de l’Hongria d’Orbán.
El repte per a la Unió Europea, que fins ara ha estat incapaç de frenar els peus als règims hongarès i polonès, per tant, es redobla. Arriba l’hora de demostrar si és finalment possible contrapesar un discurs d’extrema dreta una vegada aquest s’ha instal·lat en el poder. Perquè la lliçó italiana ens demostra que hi ha formacions desacomplexades disposades a pescar vots entre la decepció provocada pels efectes econòmics de la pandèmica i de la guerra a Ucraïna, passant pel damunt de forces de centreesquerra incapaces de mantenir els mínims consensos necessaris per barrar el pas a propostes tan retrògrades. Els deures no els han de fer els ciutadans, lliures a l’hora d’introduir el vot, sinó justament aquests polítics tecnòcrates i professionals que han oblidat el deure de connectar amb la societat i de donar resposta als seus problemes.