Editorial

Sense llar no hauria de voler dir sense drets

La Fun­dació Arrels va començar el 2008 a fer recompte de les per­so­nes que dor­mien al car­rer a la ciu­tat de Bar­ce­lona. L’actu­ació d’alerta i per acos­tar-se a aquesta pro­blemàtica ha esde­vin­gut impres­cin­di­ble i la ini­ci­a­tiva s’ha estès a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Girona, Tar­ra­gona, Lleida..., perquè el feno­men del sen­se­lla­risme no s’atura, per bé que es trans­forma segons la situ­ació social, com va pas­sar amb la pandèmia, amb l’aïlla­ment que va impli­car pri­mer i la neces­si­tat d’immu­ni­tat després. El dar­rer recompte situ­ava en 1.200 per­so­nes les que viuen al car­rer a Bar­ce­lona de manera per­ma­nent. La ini­ci­a­tiva de reconèixer per llei la pro­blemàtica del sen­se­lla­risme i, sobre­tot, garan­tir i afer­mar els drets de les per­so­nes que mal­vi­uen al car­rer, intenta com­pro­me­tre totes les admi­nis­tra­ci­ons en el suport a tot­hom qui no dis­posa d’un espai resi­den­cial digne per viure-hi. I això que el dret a l’habi­tatge està garan­tit per la Cons­ti­tució del 1976. Els preus de l’habi­tatge, l’atur de llarga durada, la mar­gi­nació..., duen sovint per­so­nes a un car­reró sense sor­tida en què ni tan sols són cons­ci­ents dels seus drets fona­men­tals, com l’atenció social i la sanitària. És aquest sen­se­lla­risme crònic que es vol empa­rar, mal­grat que la llei pot arri­bar a bene­fi­ciar, de manera tem­po­ral i pun­tual, unes 18.000 per­so­nes vul­ne­ra­bles. Farien bé tots els grups polítics par­la­men­ta­ris d’acce­le­rar-ne la tra­mi­tació al Par­la­ment, més enllà de majo­ries i suports al govern. Serà una llei de país que no hau­ria d’ajor­nar-se fins a la legis­la­tura següent.

La llei fixarà el com­promís de les admi­nis­tra­ci­ons envers els sen­se­llar. Alguns ajun­ta­ments no els empa­dro­nen i els expul­sen del muni­cipi. Obli­garà les admi­nis­tra­ci­ons a habi­li­tar espais d’aco­llida de baixa exigència, ara en ser­vei però ges­ti­o­nats per enti­tats i fórmu­les diver­ses. Tam­poc no es podrà pro­hi­bir viure al car­rer si el muni­cipi no dis­posa d’aquests espais de recer a què tin­dran dret, ni cas­ti­gar la men­di­ci­tat o dema­nar a la porta dels super­mer­cats si l’admi­nis­tració tam­poc no dis­posa de plans d’ajut social. En defi­ni­tiva, farà més efec­tiva la pro­tecció de drets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia