La llengua d’un país, sense eines d’estat
El govern ha presentat un centenar de propostes per a la millora de l’ús social del català i per frenar la davallada de la llengua de la darrera dècada. Tots els departaments s’han conjurat per fer de la normalització lingüística una prioritat i tornar a situar la defensa de la llengua en l’acció central del govern de la Generalitat. Una decisió necessària després d’anys d’inèrcia en la política lingüística, que havia facilitat el descens en la utilització del català i menys valoració del que implica canviar la llengua en situacions quotidianes per part dels mateixos catalanoparlants. Potenciar el català i l’aranès com a llengües de país i reforçar-les en alguns àmbits essencials esdevé el primer pas per garantir-ne la supervivència, ara que diversos indicadors ens alerten del perill en què es troben. No podem deixar d’esperonar el govern en la promoció del català, pal de paller del país, i adherir-nos a la necessitat de defensar la llengua en qualsevol àmbit, com procurem fer diàriament en el dels mitjans de comunicació.
Bona part de les mesures ja es duien a terme, tot i que se n’avaluarà l’abast. Les noves busquen afermar el català en àmbits com ara l’educació, per exemple, formant el professorat en la immersió lingüística i l’atenció al multilingüe. Cal destacar-ne també les que haurien de garantir l’assistència en català als ciutadans, formant el personal sanitari o de l’administració. Més complex sembla protegir la llengua en sectors en què té presència escassa, com ara les plataformes audiovisuals. Adaptar programacions com el canal Super3 n’és una iniciativa excel·lent, però la producció de cinc sèries i cinc pel·lícules de gran format en versió original catalana s’endevina insuficient. Totes les actuacions, incloses les legislatives, depenen del govern i vetllaran per una llengua que hauria de ser protegida per l’Estat, en tant que patrimoni cultural. La desprotecció estatal permet sovint atacs lingüístics, a banda de la persecució judicial a la immersió, una qüestió gens menor en mans del Constitucional, i que podria trasbalsar tot el sistema educatiu i lingüístic català.