Què va fallar en el cas de les noies de Sallent?
L’editorial d’avui ha estat debatut per Xevi Sala, Carles Sabaté, Toni Romero, Toni Brosa, Anna Puig, David Brugué, Anna Serrano, Francesc Espiga, Irene Casellas, Xevi Masachs, Dolors Bellés, Núria Astorch i Xavier Castillón.
El cas de les dues bessones menors d’edat de Sallent que es van precipitar pel balcó, i que va acabar amb la mort d’una d’elles, és d’aquells que acara la nostra societat amb un dels seus pitjors malsons: la seguretat de la mainada. D’entrada, tal com ha reclamat la família a través d’un comunicat, el primer que cal evitar és convertir el seguiment de la dramàtica notícia en el circ mediàtic que determinats mitjans solen muntar cada vegada que en tenen ocasió. En segon lloc, cal mantenir la màxima prudència mentre la investigació policial intenta aclarir exactament les circumstàncies que van abocar les menors a prendre una decisió tan terrible. En aquest sentit, també pot resultar determinant el testimoni de la germana supervivent, quan es recuperi de les greus lesions que té. També és positiu que el Departament d’Educació i el mateix Ajuntament hagin corregit la precipitació inicial que va dur-los a desmentir la possibilitat d’assetjament al centre d’ensenyament on anaven les dues adolescents. Tal com indiquen els experts, es tracta de casos sovint provocats per una confluència de detonants, i aquesta vegada sembla que també hi pot haver tingut un paper afegit la crisi d’identitat sexual que travessava la víctima. Naturalment, cap director d’institut o d’escola compta que es puguin produir episodis d’assetjament als seus centres, cap pare desitja que els seus fills en siguin víctimes, però de la mateixa manera no n’hi hauria d’haver tampoc cap que passi per alt la possibilitat que els seus, de fills, siguin botxins. El control s’ha d’exercir des del conjunt de la comunitat educativa, que ha de mantenir el llistó ben alt per tal que els afectats tinguin la possibilitat de denunciar-ho a temps i que els culpables siguin identificats. És igualment cert que els protocols d’actuació habilitats per l’administració han d’anar acompanyats de recursos per garantir-ne l’eficàcia i no hàgim de lamentar desenllaços que, tal com ha manifestat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, són un fracàs de la societat. El que és essencial, més enllà que el govern català hagi demanat públicament perdó per com va gestionar-ho inicialment, és que s’aclareixi on i per què es va fallar.