La comissió Pegasus
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Brosa, Xevi Sala, Toni Romero, Núria Astorch, Irene Casellas, Anna Serrano, Xavi Castillón, Xevi Masachs, Anna Puig, Carles Sabaté, David Brugué, Dolors Bellés i Paco Espiga.
La comissió d’investigació sobre el cas Pegasus constituïda ahir al Parlament és indispensable per a la salut política i institucional de qualsevol país que defensa la democràcia, la separació de poders i el control de l’acció del govern. Les evidències i els indicis que acusen els ministeris de Defensa i Interior d’utilitzar el programari espia per investigar prospectivament ciutadans vinculats o relacionats amb l’independentisme català, inclosos membres del govern, és un fet prou greu per ser investigat fins a les últimes conseqüències, les polítiques i les penals si fos el cas. I tot indica que n’hi hauria d’haver, perquè parlem d’espiar adversaris polítics, d’envair la privacitat de ciutadans i els seus contactes, d’espiar persones sense una causa oberta que ho justifiqui, d’una flagrant vulneració de drets fonamentals sense una cobertura judicial explícita, sense tractar-se de casos de terrorisme, narcotràfic o crim organitzat, sinó d’una ideologia política, com qualsevol de les que s’emmarquen en el pluralisme polític, que ha estat assenyalada per l’Estat.
Aquesta comissió, però, neix amb alguns problemes. El primer, de caire estructural, és el menyspreu de l’estat autonòmic espanyol per la sobirania dels ciutadans de Catalunya expressada al seu Parlament, que es tradueix en una insuficiència i una falta de mecanismes i d’autoritat institucional de la cambra per fer comparèixer davant la comissió d’investigació els responsables polítics sotmesos a escrutini; cosa que impossibilita complir el seu deure democràtic de controlar efectivament l’acció de les persones que utilitzen el poder executiu de manera perversa, abusiva o il·legal. El segon problema, de caire polític, és el total desinterès dels partits polítics espanyols i del govern de Pedro Sánchez per investigar aquest escàndol i per desemmascarar l’ús abusiu dels recursos de l’Estat contra els seus ciutadans i, en particular en aquest cas, contra un grup de ciutadans, objectiu i identificable, que tenen en comú la seva relació amb l’independentisme. Resulta incomprensible com fets i actituds tan greus i tan nocius no han generat més bel·ligerància i més contundència política per part del govern i les institucions democràtiques catalanes.