Sense igualtat no hi ha llibertat
L’editorial d’avui ha estat debatut per Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Anna Puig, Xevi Masachs, Dolors Bellés, David Brugué, Irene Casellas, Xevi Sala, Toni Brosa, Lluís Simon i Xevi Castillón
Avui, Dia Internacional de la Dona, totes les proclames, els gestos i les declaracions es tenyiran de lila, com les pàgines d’aquest diari. És només la constatació que, encara, dies com el 8 de març són imprescindibles perquè, malgrat el camí recorregut, no és una diada de commemoració de la lluita feminista sinó una jornada per reivindicar i constatar que la igualtat és un objectiu, si no llunyà, extremament difús. En són testimoni les lleis de discriminació positiva que han calgut, i potser caldran, per forçar una igualtat que per molt que es proclami en constitucions o convenis de drets humans es fa fonedissa. La bretxa salarial, els sostres de vidre –que no es resolen amb proclames electoralistes com la de Pedro Sánchez sobre la paritat–, la violència masclista i la desigualtat en les cures familiars són encara alguns dels reptes que han d’interpel·lar el conjunt de la societat. La lluita feminista ha d’incloure també els homes, i de manera proactiva. S’ha fet camí, és cert, però l’objectiu de la igualtat no pot ser instrumentalitzat políticament ni ser mercadeig electoral. Necessitem una societat que no necessiti ni lleis de paritat, ni haver de crear jutjats especials de violència de gènere, ni articular mesures per a la igualtat. I això si parlem del nostre racó de món, perquè és desolador el pronòstic del secretari general de l’ONU, António Guterres, que augura que caldran no menys de tres segles perquè els drets de les dones siguin respectats arreu del món.
La divisió entre el feminisme ha acaparat l’atenció aquests dies previs al 8-M, per les discrepàncies que han generat la llei de llibertat sexual o la llei trans. El soroll de les discrepàncies amaga sovint el debat, imprescindible per avançar. Les dones no són un bloc homogeni de pensament únic, afortunadament. Una condició, d’altra banda, que ningú gosa plantejar ni reclama al col·lectiu d’homes o a qualsevol col·lectiu social. I entre les diferents mirades feministes cal, també, que la discrepància no es vegi com una traïció perquè correm el risc que els maximalismes ens facin perdre el camí recorregut. Avui és un dia per ocupar els carrers amb un objectiu comú: la lluita per la igualtat, perquè sense igualtat la llibertat plena només és quimera.