La UAB s’ha de mirar els abusos amb rigor
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Romero, Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Irene Casellas, Toni Brosa, Sara Muñoz, Lluís Simon, Ure Comas, Francesc Espiga, Xevi Masachs i Xavier Castillón.
L’actuació de la Universitat Autònoma de Barcelona en els casos d’un catedràtic de física condemnat a presó per assetjament sexual i en el del professor de filologia i coordinador de les PAU denunciat per abús de poder denota, en primer lloc, que la institució ha de fer una profunda revisió dels seus protocols i, si arriba a la conclusió que cal actualitzar-los, posar-s’hi i seguir-los fil per randa per evitar que es puguin cronificar conductes indesitjables i ombres de sospita que puguin alterar l’exercici de la docència i la convivència a les aules. Perquè si les víctimes –en un cas, presumptes– dels casos coneguts ara han estat doctorands, fa basarda pensar què podria arribar a passar amb estudiantes de grau que, en principi, poden ser més vulnerables. El mateix rectorat que lamentava no haver pogut prendre mesures cautelars en el primer cas –des del 2018 a la UAB li constava la denúncia interna contra el catedràtic Àlvar Sánchez– fins que la sentència d’un any i mig de presó ha estat ferma, no ha tingut cap problema per, quatre dies més tard, deixar sense sou i feina durant 14 mesos Àngel Gallego, com a mesura cautelar després que s’hagin conegut denúncies per assetjament sexual i abús de poder. Són decisions que comprometen la coherència en el discurs –més encara quan a Sánchez no se l’aparta quan la condemna és ferma, sinó quan un mitjà la fa pública– i que ja han desembocat en la dimissió de la responsable d’igualtat de la Facultat de Ciències i en la signatura d’un manifest dels professors contra l’actuació de l’equip directiu de l’Autònoma. La presumpció d’innocència ha de poder ser compatible amb l’atenció, seguiment i protecció dels denunciants d’abusos. Si es conclou que la llei no empara l’adopció de protocols que incloguin mesures cautelars –sempre proporcionades i mai irreversibles–, no és una llei útil i cal reformar-la. La UAB ha fet un paper galdós justificant per un buit jurídic la inacció de més de quatre anys, però al legislador li correspon no donar-li aquesta possibilitat. Eliminar el contacte del denunciat amb el col·lectiu d’on prové el denunciant però sense aplicar una suspensió de sou seria una fórmula més equilibrada i menys lesiva per als drets de totes les parts.