Meloni fa i desfà i la UE continua de perfil
L’editorial d’avui ha estat debatut per Susanna Oliveira, Carles Sabaté, Toni Romero, Lluís Simon, Dolors Bellés, Ure Comas, Xevi Masachs, Anna Puig i David Brugué.
El govern italià de la ultradretana Giorgia Meloni ha tornat a posar el focus sobre la immigració amb la voluntat de pressionar la Unió Europea. Ha decretat l’estat d’emergència durant sis mesos per contenir l’arribada de migrants. És una mesura desproporcionada i propagandística, pensada per reforçar el fals relat de la invasió en contraposició a la incapacitat de gestionar els fluxos migratoris. Amb l’estat d’emergència, el govern ultradretà italià obté empara legal a la restricció de drets fonamentals dels migrants per identificar-los i expulsar-los amb pocs miraments. Mentrestant, Meloni i els seus socis guanyen temps per modificar les lleis migratòries amb la voluntat d’endurir-les. Actualment la comissió d’Afers Constitucionals del Senat estudia la proposta d’endurir les penes de presó per als traficants amb la idea de complicar encara més les tasques de salvament a les ONG. El govern italià ho està tenint fàcil en vista del camí obert per dues dècades d’activitat poc transparent de Frontex, per la submissió del govern espanyol al Marroc i per relliscades com la de Pedro Sánchez, que fa tan sols una setmana blanquejava el govern ultradretà de Meloni amb una visita plena d’amabilitat en la qual també s’abordaven les migracions.
La UE no ha afrontat seriosament el problema migratori. És un tema complex, que no es resoldrà mirant continuament cap a una altra banda o establint estratègies i compensacions amb tercers països tan poc fiables com Turquia o el Marroc per contenir el flux de migrants que es juguen la vida fugint dels drames bèl·lics o econòmics. Europa no pot continuar impassible davant d’aquest drama humà i tampoc poc deixar que els països fronterers del sud entomin en solitari el problema perquè el resultat són morts a la mar, persecució contra els que rescaten vides o actuacions negligents com les viscudes a la tanca de Melilla. El debat i les propostes són urgents i només es poden abordar des de la perspectiva dels drets humans. Si no, tan sols s’aconseguirà atiar la recepta de la ultradreta i es fomentarà el càstig a la vida i la supervivència. Meloni ha traçat el seu full de ruta. I Europa calla.