No és la campanya més brillant
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, David Brugué, Anna Puig, Toni Romero, Anna Serrano, Toni Brosa, Núria Astorch, Xevi Masachs i Xavier Castillón.
Arribats a l’equador de la campanya pels comicis municipals, podem afirmar que, pel que fa sobretot a les grans ciutats, les direccions dels diferents partits polítics s’han deixat contaminar pel marc mental de les imminents eleccions generals a l’Estat espanyol i els estan donant un to més ideològic que programàtic, gairebé de tràmit. Com si fos una campanya més adreçada als mitjans de comunicació que no pas als votants. El caràcter local dels comicis fa que la quantitat d’aspirants sigui molt diversa i de molt diferent intensitat la seva vàlua, però es troba a faltar més imaginació en les propostes i més concreció a l’hora d’exposar com es pensen fer realitat. També és veritat que molts dels aspirants hi concorren per autèntica vocació, disposats a fer tot el que puguin sense importar-los què rebran a canvi. Però segurament, convençuts que en la majoria dels casos l’endemà dels comicis tocarà inevitablement afrontar pactes que garanteixin la governabilitat dels consistoris, hi ha una tendència a evitar el risc, esperant més els errors dels rivals que no pas encerts propis. Però no s’hauria de donar per perduda la bossa de vots que no va necessàriament associada a la filiació, ni tampoc oblidar que en aquesta mena de convocatòries no hi ha un patró fiable: al revés, hi ha molta gent que vota diferent en les eleccions generals o en les catalanes. Que els candidats treballaran per la inclusió social i per al foment de l’educació i la cultura ja es dona per descomptat; a les propostes voldríem trobar-hi més profunditat. Hi ha excepcions, lògicament, municipis on sí que han emergit candidats més preocupats per la gestió de les necessitats locals que no pas per les estratègies de les cúpules partidistes, però aquesta hauria de ser la norma, no pas la notícia. També resulta igualment remarcable que la qüestió independentista, que va ser troncal en les eleccions de fa quatre anys, pràcticament hagi desaparegut del debat d’enguany. Que les eleccions més properes al ciutadà prescindeixin d’aquest tema és un bon termòmetre del retrocés. A hores d’ara també resulta inexplicable que pel que fa a la propaganda domiciliària es malgasti paper fent arribar un sobre a cada membre de la família.