La carpeta catalana del TEDH
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Susanna Oliveira, Dolors Bellés, Xevi Sala, Anna Puig, Xevi Castillón, Irene Casellas, Teresa Márquez, Sara Muñoz i David Brugué.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès aquesta setmana les demandes de Jordi Sànchez i Jordi Turull contra Espanya per les investidures que el jutge Pablo Llarena va impedir el març del 2018. El primer era a la presó, el segon hi va entrar en ple debat de la investidura. I aquesta setmana s’ha sabut també que el tribunal, amb seu a Estrasburg, ha admès la demanda d’Artur Mas pel 9-N. La carpeta catalana –potser seria més apropiat parlar de la carpeta espanyola– té un gruix tan considerable que només el nombre de demandes sobre el procés i l’1-O que el tribunal ha decidit estudiar és el signe més inequívoc d’una gran anomalia i una persecució política. La presidenta del tribunal, la jurista irlandesa Siofra O’Leary, va reconèixer el mes de gener que les demandes catalanes en estudi, que aleshores va xifrar en 15 –i a les quals cal sumar aquestes últimes–, “constitueixen un grup particular” i que es tracta de “casos d’impacte”. En el grup s’inclouen les demandes dels condemnats en el judici del procés, la condemna del president Quim Torra que va forçar la seva destitució del càrrec al capdavant de la Generalitat i nombroses demandes sobre l’exercici de drets polítics i la llibertat d’expressió al Parlament.
Que es van vulnerar drets no hi ha cap dubte, i la mateixa ONU acaba de reconèixer que es van vulnerar els drets polítics del president Puigdemont. Però els tempos per concretar i sentenciar aquestes vulneracions són llargs i costosos, un element que tots els poders de l’Estat espanyol van utilitzar amb total impunitat amb la tranquil·litat de saber que Estrasburg quedava lluny en el temps. Per això la batalla europea de l’exili i la confrontació amb el dret europeu ha estat una gran pedra a la sabata. Ara falta saber fins on arribarà Estrasburg i si els indults i els canvis legislatius a què s’ha vist forçada Espanya minimitzaran la condemna, si aquesta pot quedar amb una victòria moral per a la independentisme o si anirà més lluny i hi haurà un reconeixement explícit que s’ha utilitzat fraudulentament la llei i el Codi Penal per perseguir un grup objectivament identificable (GOI), en nomenclatura del TJUE.