Opinió

Anna Erra i l’herència de Laura Borràs

L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Susanna Oliveira, Xevi Sala, Irene Casellas, Carles Sabaté, Dolors Bellés, David Brugué, Teresa Márquez, Xevi Masachs, Ure Comas, Xavier Castillon, Anna Puig i Francesc Espiga.

Anna Erra serà escollida demà presidenta del Parlament i posarà fi a una provisionalitat que ha durat gairebé onze mesos arran del processament de Laura Borràs per l’afer del fraccionament de contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes. Massa temps d’interinitat per a una institució de la rellevància del Parlament, com desmesurada ha estat la condemna per a Borràs. Quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació són un excés que no es pot deslligar de la posició institucional i l’orientació política de la ja expresidenta. Un cop imposada aquesta realitat, i possiblement com a resultat de la lectura dels resultats del 28-M, és d’aplaudir que Junts l’hagi assumit i hagi normalitzat la situació en la segona institució del país renunciant a deixar vacant la presidència i proposant una candidata, i també que ERC en faciliti l’elecció tot i que els acords que van permetre el govern de coalició ja no són vigents.

Laura Borràs ha avalat el nom d’Erra com la candidata de tot el partit, tot i que el perfil polític de l’encara alcaldessa de Vic no respon al del sector de Junts que encapçala la seva presidenta. L’ha avalat, però, amb un cert exercici de tutela quan li ha fet el primer encàrrec, eliminar l’article 25.4 del reglament del Parlament, que obliga a la suspensió dels drets i deures d’un diputat de manera immediata si se li obre judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Amb Borràs ja fora de l’hemicicle, queda clar que la revisió s’haurà de fer en primer lloc per corregir un redactat imprecís, atès que el tipus penal de la corrupció no existeix amb aquest nom en el Codi Penal. Però també caldrà reobrir el debat perquè, agradi o no, el text actual entra en col·lisió amb un dret fonamental, el de la presumpció d’innocència i, per si això no fos prou motiu de revisió, perquè volent protegir la reputació de la institució es pot estar obrint la porta a denúncies instrumentals fetes tan sols amb l’objectiu d’erosionar o eliminar un rival polític. Un debat que seria evitable si la cultura política del país fos una altra i l’assumpció de responsabilitats es fes més per iniciativa pròpia i per ètica personal que per la pressió de reglaments o jutjats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia