Repressió sistemàtica

Catalunya fa temps que ha deixat de ser el greu problema per a Espanya que va ser la tardor del 2017. Res ha canviat pel que fa a les raons de fons que van provocar l’eclosió del moviment sobiranista català, les majories independentistes al Parlament i l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, però tot allò ha quedat tan enrere que aquestes qüestions ja no copen el debat central de la política catalana i han deixat de ser també una preocupació per a la política i la societat espanyoles. I la raó d’aquest canvi d’escenari és la repressió de l’Estat espanyol sobre les institucions de govern catalanes, sobre els lideratges polítics del sobiranisme i sobre l’activisme social independentista. Una repressió que, prop de sis anys després, continua passant el corró en múltiples fronts per sobre de l’anomenat procés de manera sistemàtica, minuciosa i implacable, normalitzant coses absolutament anormals, com ara que l’eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí hagi hagut de suspendre aquesta setmana la presentació del seu llibre a Lleida per l’ordre de detenció dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l’acusa de desobediència; o com ara que avui es jutgi a l’Audiència de Barcelona l’exconseller d’Interior Miquel Buch i l’escorta que va acompanyar Carles Puigdemont a l’exili, Lluís Escolà; o com ara que el Tribunal de Cuentas hagi fet un pas més en el seu propòsit de fer pagar a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i 35 càrrecs del govern i l’administració catalana els 3,2 milions d’euros que ara considera que s’han malgastat en l’organització de l’1-O i en la seva promoció exterior entre el 2011 i el 2017. L’Estat espanyol fa segles que nega a Catalunya el dret a decidir el seu propi camí i, sigui quin sigui el règim o el govern de torn, no s’ha assegut en cap taula de diàleg per negociar aquest dret. Els fets de l’octubre del 2017 visualitzen que tampoc en democràcia es pot parlar d’aquesta aspiració legítima, ni esperar d’Espanya un canvi substancial d’actitud. La força i la repressió han estat sempre, cíclicament, les eines per tenir Catalunya controlada i ara l’objectiu no és cap altre que enterrar el procés, escarmentar la societat i tirar la pilota endavant unes dècades més enllà.