Sánchez s’aferra al manual de supervivència

És aviat encara per saber si el cop de timó de Pedro Sánchez convocant eleccions l’endemà del fiasco socialista a les municipals i les autonòmiques li sortirà bé, però de moment es pot afirmar que no li ha sortit malament. De moment, Sánchez ha aconseguit que el bloc de les dretes no sumi i que la presència de la ultradreta en l’equació faci gairebé impossible el suport d’una altra formació. Per continuar a La Moncloa, però, Pedro Sánchez haurà d’esprémer al límit el manual de supervivència per afegir pràcticament la resta de l’hemicicle a la investidura, i això implica obtenir el suport no tan sols d’ERC, EH-Bildu i el PNB, sinó també de Junts, que ahir ja li anunciava que l’hi encarirà tant com pugui. L’escenari d’un bloqueig que acabi en una repetició electoral no es pot descartar, tot i els riscos que comporta. Amb tot, el viratge de l’Estat espanyol cap a la dreta l’ha deixat molt a prop de la majoria absoluta. És preocupant que l’ús i abús de la mentida en campanya no hagin tingut conseqüències a les urnes per al PP i Vox. Dels 150 diputats que sumaven el PP, Vox i Cs s’ha passat a 169 amb un PP reforçat i una patacada de Vox –pels fenòmens del vot dual i el vot útil– insuficient per fer-li perdre la condició de tercera força parlamentària.

L’independentisme ha punxat de manera incontestable. L’abstenció n’ha estat la causa. És simptomàtic que Catalunya sigui a la cua de la participació de l’Estat i que la demarcació amb més pes independentista –Girona– sigui on menys s’ha votat. No només ERC, que ha perdut gairebé la meitat dels seus diputats, o la CUP –fora del Congrés– han de reflexionar. ERC ho ha de fer sobre la seva política de col·laboració amb el PSOE amb unes contrapartides percebudes com a insuficients. Una estratègia que, combinada amb el vot dual, ha enviat votant republicà al PSC, el gran triomfador de les eleccions. La CUP ha d’analitzar si el seu votant troba útil la seva presència a Madrid. Junts ha estat el partit que ha resistit més bé, però també té la seva quota de responsabilitat en l’alta abstenció. El votant independentista s’ha quedat a casa decebut per la incapacitat dels tres actors de teixir alguna mena d’unitat d’acció, que ara esdevé imprescindible. A Madrid, i possiblement també a la Generalitat, atesa la pèrdua de suports d’ERC i l’impuls que està agafant el PSC, que torna a recuperar la dimensió de partit de govern.