El vergonyós vaixell per als migrants
El trasllat de demandants d’asil a una barcassa que s’assembla molt a una presó flotant ha deixat en evidència davant de tot el món les polítiques antisocials del govern britànic del primer ministre Rishi Sunak. Una decisió que el retrata doblement tenint en compte l’origen immigrant de la seva família. El vaixell, que té 22 cabines i tres pisos i està atracat a l’illa de Portland, al sud del país, ha estat llogat pel govern del Regne Unit per un període de divuit mesos, com a solució transitòria a un allotjament que resultaria molt car si fos un hotel. Aquest sol argument, l’econòmic, ja resulta indecent perquè és com assumir que els més vulnerables no es mereixen les despeses d’un estat que hauria de ser capaç d’oferir altres alternatives més dignes que la repatriació o l’allotjament en una embarcació que no reuneix les condicions adequades per a la finalitat que li han donat. En aquest sentit, diverses entitats han protestat perquè, més enllà de la manca d’humanitat que representa la decisió, el vaixell no disposa de les necessàries mesures de seguretat i en cas d’una desgràcia, com ara un incendi, la massacre estaria garantida.
Plou sobre mullat perquè la idea d’allotjar els aspirants a residir legalment al Regne Unit ve precedida pel polèmic episodi protagonitzat pel predecessor de Sunak, Boris Johnson, quan va impulsar un pla draconià per repatriar desenes de milers de migrants a Rwanda. El país africà rebria una important assignació econòmica a canvi, aquí sí que el govern considerava els diners ben gastats, i les persones repatriades perdrien la possibilitat de tornar a sol·licitar mai més asil. Poc importava que les autoritats de Rwanda fossin incapaces de garantir cap dret als repatriats, només comptava allunyar el problema del Regne Unit. El cas britànic és un exemple demolidor de com la majoria de governs de països desenvolupats afronten un fenomen que els ha desbordat. La migració de persones desplaçades per la pobresa o pels conflictes bèl·lics és erròniament percebuda com una amenaça criminal i la seva penalització sovint és premiada a les urnes pels sectors més insolidaris de la societat. Però continuaran venint.