El bosc com a còmplice de la falta d’aigua

El creixement descontrolat de la massa forestal i la necessitat d’explotar i gestionar els boscos amb perspectives de rendibilitat econòmica i amb menys traves administratives no figura en una posició prou destacada en l’escala de prioritats dels governs. En les últimes dècades, el bosc ha anat guanyant espai a les pastures i als conreus perquè a Catalunya estan desapareixent els ramats i els agricultors per un motiu únic i inequívoc: la incertesa sobre la viabilitat de les explotacions supera de molt l’expectativa de poder-se guanyar la vida, i això determina la inexistència de relleu generacional. Pagesos, pastors i ramaders aconsellen fills i filles que es busquin una sortida professional diferent i el resultat és nefast es miri per la banda que es miri. La població es concentra en grans urbs –focus de contaminació i de pressió sobre els serveis– mentre gran part del territori es despobla, s’envelleix i abandona unes activitats que en temps de meteorologia extrema són imprescindibles per reduir el potencial dels grans incendis. Vinyes, pastures i explotació forestal són els tallafocs de tota la vida. A més, ara sabem gràcies a la feina de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic que l’excés de bosc és un factor determinant en la pèrdua de cabal dels rius i en el nivell dels aqüífers perquè els arbres competeixen entre ells per absorbir l’aigua que necessiten. Si a la sobreforestació hi afegim l’increment de temperatura, els nivells d’evapotranspiració –aigua que no s’arriba a filtrar perquè s’evapora o la consumeixen els vegetals– són alarmants.

Sense una planificació integral poc s’hi podrà fer per evitar que la massa forestal creixi sense control. Viure del sector primari ha de tornar a ser una opció creïble per a les economies familiars sense necessitat de ser un ruralista militant. Els marges de benefici que acapara la distribució s’han de redistribuir amb equitat. Pel que fa al bosc, conté matèria primera i energia que cal valoritzar i explotar. Les masses boscoses s’han de reduir i sectoritzar o es convertiran en font de sequera i catalitzador de desastres. I els parcs naturals han d’acollir determinada activitat agrícola i ramadera en lloc de fauna salvatge reintroduïda.