La falta d’una harmonització fiscal

El paga­ment d’impos­tos és un pacte no escrit entre la ciu­ta­da­nia i els governs que garan­teix el fun­ci­o­na­ment de les soci­e­tats democràtiques: apor­tem diners a l’estat i a canvi aquest ens pro­por­ci­ona assistència i benes­tar. Per tal que el pacte no es tren­qui i la gent no perdi la con­fiança en el sis­tema cal asse­gu­rar que es com­pleixi la justícia fis­cal en relació amb els més rics i que s’evi­tin greu­ges entre els dife­rents ter­ri­to­ris, però, des­gra­ci­a­da­ment, ni en el pri­mer aspecte ni el segon l’Estat espa­nyol està a l’altura. Pel que fa a Cata­lu­nya, a més, s’hi afe­geix la cir­cumstància que els impos­tos cedits ser­vei­xen indi­rec­ta­ment per suplir un sis­tema de finançament ine­ficaç que, afe­git a l’incom­pli­ment de les inver­si­ons públi­ques, situen el nos­tre país en un clar des­a­van­tatge en relació amb comu­ni­tats, com Madrid o, no cal dir-ho, el País Basc. En aquest sen­tit, crida l’atenció que es faci tants esca­ra­falls al vol­tant de la nego­ci­ació de l’amnis­tia, amb l’argu­ment que es pot vul­ne­rar la igual­tat entre els ciu­ta­dans de l’Estat i que, en canvi, s’hagi nor­ma­lit­zat ple­na­ment el con­cert econòmic basc o l’efecte capi­ta­li­tat que pro­por­ci­ona a Madrid ingres­sos extra­or­di­na­ris.

És en aquest con­text de desori que sor­geix el debat al vol­tant de l’existència de l’impost de patri­moni, que ja no exis­teix a la majo­ria de ter­ri­to­ris gover­nats per la dreta i que, en canvi, a Cata­lu­nya es manté. Els experts no s’hi posen d’acord. Molts indi­quen que la majo­ria de països des­car­ten aquest impost perquè no pro­por­ci­ona sufi­ci­ents ingres­sos i suposa un efecte de des­mo­ti­vació inver­sora; però és que no es tracta només d’apli­car cri­te­ris tècnics sinó, sobre­tot, polítics. El govern de Cata­lu­nya con­si­dera con­ve­ni­ent man­te­nir-lo recor­dant que els models dels països nòrdics en qui ens voldríem emmi­ra­llar tenen una pressió fis­cal molt més alta. És en aquesta mateixa direcció que el govern espa­nyol ha plan­te­jat l’impost a les grans for­tu­nes o també a les enti­tats bancàries, bus­cant una certa redis­tri­bució de la riquesa que reper­cu­teixi en millors ser­veis públics. Però la falta d’una har­mo­nit­zació fis­cal al con­junt de l’Estat i d’un finançament just ens aboca a pagar més.