Pedro Sánchez no es despentina

Si no hi ha ensurts d’última hora, Pedro Sánchez serà investit avui president espanyol sense que el mal perdre i el fanatisme antidemocràtic del PP i la ultradreta ho puguin impedir. L’estratègia de PP i Vox de deslegitimar tot plantejament aliè s’ha revelat irrellevant, sobretot a fora de l’Estat. Ahir, a còpia d’amuntegar mentides i biaixos, Feijóo va caure en l’absoluta intranscendència política amb una intervenció destinada tan sols a mantenir la tensió en els seus aliats –judicials, empresarials i mediàtics– i a mantenir alt el to de ‘hooliganisme’ que s’ha manifestat dotze dies seguits al carrer i ara s’ha traslladat a l’hemicicle del Congrés dels Diputats en forma de brams i insults entre electes. Per sort, en el Tribunal Suprem ha imperat un mínim sentit comú, de moment, i no ha caigut en la temptació d’intervenir el poder legislatiu aturant el ple d’investidura. La crispació i la sordidesa no són cap novetat després d’una legislatura en què l’altercat ha estat l’estratègia constant. Tampoc és nova la fal·làcia de considerar il·legítim un govern sorgit d’una majoria parlamentària. El PP continua sense escapar-se de l’espiral totalitària a la qual l’ha arrossegat Vox. La revenja com a única font d’inspiració és segur que satisfarà el votant ultradretà, però no ho és tant que totes les bases del PP s’hi sentin còmodes.

Però el candidat Sánchez s’ha quedat a mig fer. S’ha d’esplaiar en la seva agenda social per complaure Sumar i té una feinada ingent per justificar les pròpies contradiccions al voltant de l’amnistia, però decep que obviï si entre les seves intencions hi ha aprofitar la legislatura per afrontar la qüestió de fons en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Un camí que no es pot resumir en les al·lusions al retrobament que tant li agrada fer. L’únic camí possible per al retrobament és al voltant del reconeixement de Catalunya com a subjecte polític que permeti una negociació d’igual a igual que acabi amb un acord per definir en quin moment i en quin format el poble català pot decidir el seu futur en una consulta que sigui vinculant per a l’Estat. Certament, té tota la legislatura per explorar-ho, però Junts i ERC estan obligats a marcar-lo de prop.