Aznar torna a guiar el PP més reaccionari

El PP, ultradretanitzat i reaccionari com mai, té entre cella i cella fer descarrilar el govern d’esquerres i, sobretot, els acords que han permès la investidura. Era ben previsible que posaria tota la seva maquinària mediàtica i els ressorts de poder que controla –que són molts– al servei de la causa, però ja no ho era tant que tragués de l’armari l’espantall de José María Aznar com a element estratègic en la seva envestida. Amb el seu currículum, si Aznar tingués una espurna de decència estaria callat i amagat. És el president que va implicar l’Estat espanyol en una guerra a l’Iraq buscant armes de destrucció massiva que no van aparèixer, és l’instaurador de les ‘fake news’ a propòsit de l’11-M –“Ha estat ETA”– sense que hagi demanat mai perdó i, sobretot, és qui el 1999 va negociar amb ETA –a la qual va arribar a definir com “moviment basc d’alliberament nacional”– encara armada i encaputxada. Va ser a Zuric, tampoc tan lluny de Ginebra –on s’han trobat el PSOE i Junts– i en secret absolut. Aznar i la colla d’agitadors que li fan el joc no mostren el mateix tacte amb el verificador de la reunió, l’experimentat diplomàtic d’El Salvador Francisco Galindo Vélez, a qui es refereixen amb to colonialista, vorejant la xenofòbia i associant-lo amb les guerrilles de manera gens innocent. El ressentiment visceral d’Aznar contrasta amb la sensatesa d’un altre expresident, Rodríguez Zapatero, defensant el dret de les formacions polítiques a negociar entre elles per avançar en la resolució de conflictes polítics, un capteniment que encara no és unànime en les files del PSOE.

Les accions per dinamitar la negociació amb l’independentisme es mantindran. Traduir en resultats tangibles els acords del PSOE, ERC i Junts exigirà serenitat, fermesa i mà esquerra a parts iguals. En un procés negociador per definició complex –convindria que totes les taules convergissin finalment en una– i de recorregut llarg, també caldrà consensuar una política comunicativa que, preservant la discreció –la investidura ha demostrat que és clau per a l’èxit–, no regali el relat a la dreta i als seus altaveus i respecti el dret dels ciutadans a rebre informació transparent.