El repte d’anar cap als 10 milions de catalans

La progressió de la població catalana, altament envellida i amb molta injecció d’immigrants, dibuixa un horitzó carregat de reptes per assegurar necessitats bàsiques com ara l’educació, la sanitat i l’habitatge, i això no s’assolirà sense garantir alhora la necessària cohesió social. L’Institut d’Estadística de Catalunya –Idescat– acaba de constatar que en total ja som vuit milions de catalans, xifra que certifica que en quatre dècades hem sumat dos milions d’habitants. I no només això, la mateixa entitat calcula que en 10 anys més podem sumar un altre milió i encarar-nos cap als 10 milions de catalans. Tot plegat exigeix uns esforços evidents per dotar de recursos l’estat del benestar, tenint en compte, a més, que la dinàmica de natalitat autòctona va disminuint i això significa que l’arribada de població forastera és un fenomen tan imparable com necessari. Només els discursos vinculats a la xenofòbia poden posar en qüestió una realitat tan evident, que a més no respon a una eclosió sobtada sinó a una tendència sostinguda en el temps que hauria de posar de manera urgent aquesta qüestió a la llista de prioritats polítiques.

El creixement demogràfic de Catalunya, doncs, és conseqüència directa de l’augment de l’esperança de vida i de l’arribada d’immigrants, i és sobre aquesta base que cal configurar un model assistencial doblement eficaç. D’una banda, com dèiem, cal donar resposta a les noves necessitats de la gent que arriba però també cal estar a l’altura que reclama l’envelliment de la població, fent front de forma decidida a la bretxa generacional. Durant molt de temps al nostre país s’ha lligat la immigració a la necessitat de mà d’obra, tenint sobretot en compte les possibilitats econòmiques que Catalunya oferia a les persones provinents de territoris més desfavorits. Però amb això no n’hi ha prou perquè, si de debò volem apostar per la cohesió, cal que les noves onades d’habitants que venen a viure i a treballar aquí siguin considerats també part del teixit social. Només així combinarem el desitjable creixement econòmic amb l’imprescindible creixement com a poble.