Immigració planificada

La immigració ha estat notícia aquesta setmana per dos fets completament diferents. Al Maresme, diversos alcaldes, amb el de Calella al capdavant, han reclamat als governs que actuïn per extirpar un fenomen de delinqüència multireincident protagonitzat per individus vinguts d’altres països, proposant la seva expulsió. A Guissona, en canvi, l’arribada en massa de desenes d’immigrants senegalesos sense papers provinents de les Canàries ha desbordat la capacitat d’acollida del municipi i demana ajuda a la Generalitat i La Moncloa per regularitzar la situació administrativa d’aquests immigrants i poder, així, facilitar-los l’accés al mercat de treball i la sanitat pública. El primer no és un problema d’immigració, sinó de delinqüència i seguretat, i el segon és un problema de falta de planificació, de mecanismes i de recursos per fer possible una acollida ordenada i positiva dels immigrants.

Catalunya té un 21% d’immigrants, segons dades de l’Idescat. I en el futur en necessitarà més degut a la baixa natalitat, el progressiu envelliment de la població i la previsible sobrecàrrega del sistema de pensions. En aquest sentit, l’arribada de persones que venen buscant millors condicions per treballar i viure és una bona notícia. Els problemes es generen quan l’onada migratòria arriba als nostres pobles i ciutats sense cap control sobre l’equilibri i idoneïtat de la seva distribució, sense tenir la competència per regularitzar la seva situació administrativa amb agilitat i sense que les administracions locals, que estan en la primera línia d’acollida, tinguin els recursos imprescindibles per proporcionar l’atenció i els serveis mínims a les persones que arriben. Catalunya és terra d’acollida i de solidaritat i és evident també que és punt de destí d’un contingent important d’immigració i, per tant, és urgent tenir la capacitat, les competències, els recursos i també una planificació rigorosa per poder definir el millor encaix possible en termes humanitaris, laborals, socials, culturals i lingüístics dels immigrants que arriben. És la impossibilitat de donar una resposta àgil, eficaç i suficient el que genera disfuncions, desequilibris i conflicte i el que acaba abonant el terreny als discursos populistes i xenòfobs.