Més restriccions a les migracions a Europa

La coincidència en el temps de l’assoliment d’un pacte migratori entre els membres de la Unió Europea i l’aprovació d’una llei a l’Estat francès posa de manifest que el control dels fluxos migratoris serà un dels grans temes al voltant del qual orbitaran les properes eleccions europees, amb el teló de fons de l’accés als governs estatals de formacions populistes d’ultradreta. Tots dos acords, el dels 27 i el del govern Macron, van en la línia d’incrementar el control de les fronteres i endurir les condicions per a l’acollida de nouvinguts. La normativa de la UE ho disfressa amb el pretext d’acollir 30.000 migrants cada any i accelerar el procediment del dret d’asil –primer filtre a la frontera, amb escasses garanties– però els seus efectes reals seran restrictius, ja que l’acollida és voluntària i el que es preserva és el dret dels estats a rebutjar els nouvinguts, previ pagament. En resum, redueix la protecció de les persones. Pel que fa a França, la dimissió de ministres discrepants fa òbvia la reacció d’alegria de la ultradreta perquè el govern Macron hagi assumit els seus postulats. Marine Le Pen no s’ha hagut d’arromangar perquè ja li han fet la feina. El Regne Unit, ara fora de la UE, és precursor en aquesta línia. El govern Sunak ha tancat migrants en un vaixell a mode de presó i ha arribat a un acord de deportació amb Ruanda, mesures d’una pobresa política i humanística extrema. Trobar l’equilibri correcte entre el respecte als drets de les persones i l’estabilitat social i econòmica dels estats no és senzill. No ho és per motius múltiples, alguns de caràcter general i d’altres locals. Les necessitats que es deriven de la demografia i la piràmide poblacional de Catalunya són específiques, però l’accés als recursos materials i a les oportunitats de vida haurien de ser valors universals que trontollen quan el món ric oposa tanques, filats i murs als que fugen de conflictes, satrapies, misèries o catàstrofes climàtiques. I si bé és força compartit que abordar les migracions des de les polítiques de l’extrema dreta no és ni solució ni encara menys humanitari, no és menys cert que cap organisme internacional és capaç d’articular un pla efectiu perquè les persones puguin tenir l’oportunitat de viure i prosperar a casa seva.