La passada de frenada dels bancs

Els bancs han tancat un any excepcional pels beneficis obtinguts i la rendibilitat assolida; no ha estat obstacle l’impost extraordinari que tantes queixes va aixecar en el sector. Ho han fet en un context de tipus d’interès a l’alça i un bon nivell de liquiditat que els ha permès aconseguir bons marges i no haver de competir per aconseguir o retenir passiu. Es podria dir que, en part, aquests bons resultats són a costa dels estalviadors que no han vist remunerats els seus dipòsits com tocaria –i com sí que ho fan a la resta d’Europa–, mentre es veuen obligats a pagar elevades comissions pels serveis bancaris. Ni les reprimendes de Luis de Guindos, ara vicepresident del BCE, perquè millorin l’interès dels seus productes a termini han fet moure ni un bri les entitats de l’actitud garrepa. En un escenari inflacionista com el que hem tingut des del 2021, que ha erosionat la butxaca de les famílies i ha fet perdre valor als seus estalvis, la conducta dels bancs no ha ajudat precisament a alleujar l’economia domèstica. Segons les enquestes, els catalans tenen la major part dels seus diners en dipòsits o en efectiu. Alguns experts pronostiquen una guerra pel passiu aquest any. Caldrà veure què acabarà passant. La crisi financera i immobiliària del 2008, que va esborrar de cop les caixes i va consolidar un sistema amb pocs actors, és a l’origen de la falta de competència. Les entitats que resten han perdut presència física en els carrers de les nostres ciutats i pobles perquè l’aposta per la digitalització ha portat a l’eliminació de bona part de la gran xarxa d’oficines. Han aconseguit una estructura més lleugera però, a canvi, s’han tornat més antipàtics especialment per a la gent gran. Aquí l’administració ha hagut d’actuar per eliminar les comissions bancàries per retirar efectiu a finestreta als majors de 65 anys i les persones amb discapacitat i perquè els pobles que han perdut oficines tinguin un servei alternatiu. No obstant això, cal felicitar-se per la salut del sistema financer, perquè és positiu per a la bona marxa de l’economia en conjunt. Però ha arribat l’hora de dir-los que potser s’han passat de frenada i que deixin de pensar només en els seus balanços i ho facin més en la societat a qui donen servei.