Mereixem saber què ha passat a Rússia
El govern rus té tot el dret a dirigir com vulgui la investigació sobre l’atac al Crocus City Hall de Krasnogorsk, a Moscou, però la resta del món també ens mereixem saber realment què hi ha al darrere i què pot haver fallat. Perquè si l’autoria correspon efectivament a Estat Islàmic, que insisteix a reivindicar-lo, vol dir que el terrorisme islamista ha recuperat musculatura i que pot tornar-ho a intentar a qualsevol lloc. Aprofitant, a més, la permeabilitat circumstancial que pot representar la frontera amb Ucraïna en un escenari de guerra. Cal partir de la base que en un món globalitzat no hi ha atemptats que es puguin considerar afers estrictament interns. I, en aquest sentit, el president Putin hauria de valorar seriosament per què es van menystenir els advertiments previs de diferents cancelleries occidentals, que tenien indicis sobre la possibilitat d’un atemptat imminent en zones d’alta aglomeració humana. Ara ja és massa tard per a les 137 persones que van morir a la sala de concerts, però les autoritats russes, també les europees, tenen l’obligació d’extremar al màxim les mesures preventives per evitar altres atacs que es puguin haver planificat de manera simultània.
L’escalada bel·licista que estem sentint des de fa setmanes a diferents governs europeus, destinada a justificar un augment dels pressupostos de defensa amb l’argument de l’ofensiva de Putin contra Ucraïna, han passat per alt, almenys en l’àmbit públic, que Estat Islàmic continua sent una amenaça seriosa. Si la reivindicació de l’autoria és seriosa, tal com corroboren diferents serveis d’intel·ligència occidentals, significa que cal apujar novament la guàrdia, recordant per exemple que estem a les portes dels Jocs Olímpics que se celebraran a França. Mentrestant és evident que Putin ho aprofitarà per augmentar l’ofensiva contra Ucraïna, encara que no arribi a identificar amb proves sòlides cap connexió amb l’atac contra la sala de concerts. I que també ho podria aprofitar per ordenar una nova mobilització militar ciutadana, en una població que té molt restringida la capacitat de protestar o de votar per una oposició amb cara i ulls.