L’alta responsabilitat dels aliats d’Israel
Diumenge farà sis mesos de la guerra declarada per Israel com a revenja de la matança perpetrada per milicians de Hamàs el 7 d’octubre. En mig any, es calcula que 32.000 persones han estat abatudes per l’exèrcit hebreu i centenars de milers més estan sent sotmeses a una llarga agonia per falta d’aliments i de les mínimes condicions de vida i d’assistència sanitària. La suma de l’extermini directe i de la letalitat per inanició ha anat molt més enllà de la raó de legítima defensa i permet parlar amb propietat d’un genocidi. Malgrat tot, la tebior d’Occident en la censura de les violacions del dret internacional ha presidit aquest mig any. Han hagut de morir de cop set cooperants que treballaven per World Central Kitchen intentant mitigar la fam dels palestins perquè el govern de Netanyahu hagi vist per primera vegada en risc la batalla del relat i hagi reconegut l’error justificant-lo d’una manera que només s’explica per l’obnubilació que pateix. En aquest sentit, no és menor el manifest de 600 juristes del Regne Unit –un dels cooperants assassinats tenia passaport britànic– demanant que s’aturi la venda d’armes a Israel. La clau per encarrilar una solució homologable només pot ser la reacció concertada dels Estats Units i de la resta d’aliats per fer entendre a Netanyahu que, al contrari del que propugna, no té legitimitat per exterminar els palestins de Gaza amb el pretext que tots són militants o potencials activistes de Hamàs i el Gihad. Al govern israelià la contestació social interna no li ha tret la son, però sí que ho faria un missatge inequívoc que si continua violant els drets humans perdrà els suports i deixarà de rebre armament.
L’estat d’Israel va néixer el 1948 a l’empara d’una resolució de les Nacions Unides, en la qual es dividia el territori palestí en dues parts, una àrab i una jueva. Paradoxalment, al llarg d’aquests 76 anys Israel ha acumulat menyspreus a les resolucions de l’ONU –l’última, de fa una setmana, exigeix un alto el foc a Gaza– amb absoluta impunitat, atiada per la condescendència dels seus socis occidentals. Fer que torni a plantejaments raonables també és responsabilitat d’aquests aliats.