Aragonès aprofita el regal del PP
La presència de Pere Aragonès al Senat responia a l’intent de PP de torpedinar l’amnistia mitjançant la creació d’una comissió i l’elaboració d’un informe que, ben lluny de tenir una inspiració política, vol ser una eina punitiva basada en la tergiversació de la llei ara en tràmit, en el menyspreu i el ressentiment de sempre. Aragonès, que no sol deixar cadires buides quan se’l convoca, no va acabar de ‘trolejar’ el PP –recuperant el neologisme que havia fet servir el mateix president–, però es va poder esplaiar per argumentar la pertinència d’una amnistia que el Senat endarrerirà però no evitarà, per refregar als socialistes que han hagut d’acceptar-la quan la consideraven impossible i per anunciar que tard o d’hora passarà el mateix amb el finançament singular i amb el referèndum d’independència. En definitiva, el president va aprofitar una oportunitat que ell no havia buscat per convertir el Senat en l’escenari d’un acte d’afirmació del seu projecte polític, en ple context electoral. A la majoria absoluta popular del Senat la perversió de la seva estratègia ha acabat tenint un efecte bumerang. En lloc d’assetjar un president català contra les cordes, li ha brindat un cop de mà, una oportunitat de presumir de resultats de la seva acció de govern i de jugar les seves cartes de campanya en un moment en què les enquestes encara no recullen l’impacte de Carles Puigdemont com a cap de llista de Junts i mantenen Salvador Illa com a favorit. El PP no ha fet ni farà política amb l’amnistia. El seu objectiu és fer caure el govern espanyol i l’absència de representants de l’executiu en la sessió d’ahir va acabar de descol·locar els populars, en una jornada que ja no havia començat bé per l’absència de barons populars tan notables com els presidents d’Andalusia, Galícia i les Balears.
Des de l’òptica de l’amnistia i el calendari d’aplicació, la sessió d’ahir al Senat és ben poc transcendent. Ho és molt més que el poder judicial continuï usant xats corporatius per compartir manuals de combat contra una llei encara en tràmit parlamentari. Una estratègia que atempta contra la separació de poders i que tard o d’hora hauria d’esquerdar l’estament judicial.