En defensa de la llengua dels Països Catalans

La unitat lingüística del català als Països Catalans està més amenaçada que mai perquè la tradicional hostilitat dels partits d’obediència espanyola ha donat pas a una repressió activa, ara des dels diferents governs. L’accés al poder del Partit Popular de bracet amb Vox, tant al País Valencià com a les Illes Balears, ha arrossegat els populars a endurir les seves posicions pujant un graó més en la seva ofensiva, perquè ara disposen de la capacitat de legislar que els dona el seu control parlamentari. Això, afegit a la reculada del percentatge de població que utilitza habitualment el català, planteja un escenari de molta preocupació. Afortunadament la societat està reaccionat per posar les coses difícils al tàndem PP i Vox. Pel que fa a les Illes, la comunitat docent s’ha mostrat sempre bel·ligerant contra el retrocés del català; anys enrere ja va passar amb el trilingüisme proposat pels populars. Ara, segons una enquesta recent, 207 de les 221 escoles públiques de l’arxipèlag no s’afegiran al pla pilot de lliure elecció de la llengua impulsat pel govern. Mentre que les 14 restants encara estan pendents dels claustres per prendre una decisió. Una dada contundent que demostra que el 90% dels centres tanquen la porta a aquesta possibilitat, mentre que només una minoria es planteja l’opció d’adherir-se al pla. En aquest sentit és també remarcable que quaranta mil persones van sortir al carrer a Palma el passat 5 de maig, convocades per Acció Cultural Balear, en defensa del català. Al País Valencià també hi ha resistència a la involució lingüística, i pel proper dia 23 s’ha convocat una jornada de vaga general a tot l’ensenyament públic. Que la mobilització sigui massiva i que no provingui tan sols de determinats partits, sinó precisament d’un sector tan clau com aquest, hauria de fer reflexionar els populars, tot i que la seva aversió a la unitat del català no és pas cap novetat. En la pràctica l’objectiu indissimulat és crear un problema que no existia i ofegar fins on puguin l’ús de la nostra llengua. És alarmant que la principal amenaça al català provingui dels poders públics que haurien de fomentar-lo. L’esperança que tenim és que fa molts anys que ho intenten i que fins ara no se n’han sortit pas.