El parèntesi europeu

La campanya per a les eleccions europees del 9 de juny que arrenca avui es preveu, ara com ara, poc més que un parèntesi en la política catalana i espanyola, i massa lluny d’Europa i del que s’hi juga la Unió Europea. L’augment d’una extrema dreta europea que auguren les enquestes ha deixat de ser una amenaça difusa, i està en joc cap on deriva la mateixa idea d’Europa i la seva identitat més enllà d’una unió d’estats, un procés que encara està a mig fer. La Unió Europea, a banda d’avançar (o no) en la unió política, ha de decidir i definir el seu paper futur en el tauler geopolític sense oblidar el reforçament de la democràcia i el respecte als drets humans de què ha fet bandera, no sempre amb èxit, fins ara. Seran, en tot cas, els europeus amb el seu vot els que conformaran la nova Europa. Una Europa de la qual depèn, també, el reconeixement del català com a llengua oficial, i que continua sent, encara, un element clau en la internacionalització del procés independentista català, i sobretot un altaveu i una via de denúncia de la persistència de la repressió contra l’independentisme.

En aquest escenari, amb un electorat previsiblement desmotivat, i els interessos dels partits, més preocupats per mesurar les seves forces en clau interna, sembla que aquesta lliga no es jugarà en clau europea. A Catalunya la batalla electoral estarà inevitablement condicionada pels futurs pactes que han de permetre configurar el nou govern de la Generalitat o fer inevitables unes noves eleccions. I el resultat de les europees entraran en joc per validar o no segons quins pactes. Està en joc també el tauler de forces al Congrés espanyol i la relació dels partits independentistes amb el govern de Pedro Sánchez, amb una amnistia que s’ha d’aprovar en plena campanya electoral –el ple està previst per al proper 30 de maig– i que es convertirà, segur, en una arma electoral. Sobretot tenint en compte que, en clau espanyola, aquestes eleccions europees s’han plantejat com una pugna entre Pedro Sánchez i Núñez Feijóo, en la qual el president socialista parteix, segons les enquestes, excepte la darrera del CIS, en desavantatge.