L’educació necessita un full de ruta

Un dels grans reptes, si no el més gran, de la societat catalana a curt termini és convertir el curs escolar, que arrenca dilluns que ve a tots els centres del país, en un punt d’inflexió que comenci a revertir les deficiències que arrossega el model educatiu a Catalunya. Els mals resultats dels alumnes catalans en comprensió lectora i matemàtiques revelats per l’últim informe PISA i la davallada constant del català en les proves de competències bàsiques i, encara més, en el seu ús social dins i fora de les escoles, han disparat totes les alarmes, però docents, direccions, sindicats, famílies i experts fa anys que reclamen incrementar els recursos per poder reduir ràtios i garantir una educació inclusiva davant la cada cop més important diversitat d’alumnat a les aules catalanes. La realitat és que la pròrroga del pressupost del 2023 ha estancat la dotació d’ensenyament per sota del 3% del PIB català, molt lluny del 6% que estableix la llei d’educació (LEC), i això no ajudarà a implementar el conjunt de mesures proposades per la comissió d’experts convocada a tal efecte pel govern Aragonès.

La situació és complexa i és una patata calenta per al nou govern que presideix Salvador Illa, a qui hem vist força determinat a sortir a defensar els Mossos d’Esquadra, a anunciar la construcció de dessalinitzadores i a desbloquejar l’ampliació de l’aeroport del Prat, però no hem sentit ni una paraula sobre com pensa sortir-se’n en una qüestió tan rellevant per als ciutadans i tan estructural per al futur del país. El programa educatiu d’Illa parla de “garantir el domini oral i escrit del català […] vetllant per la no politització de la llengua i l’escola, la no separació dels nens i nenes per raó de llengua, la millora de les competències lingüístiques orals i escrites i la defensa de la llengua catalana, així com la promoció de l’ús social del català, matriu de la igualtat d’oportunitats i de la unitat civil del poble de Catalunya”, però el que cal és un full de ruta clar sobre el com, en un context de pressió judicial pel 25% de castellà, de politització de la llengua, de pressió migratòria, de compliment desigual del sistema d’immersió lingüística.