Una Diada de reconstrucció

La cele­bració de la Diada naci­o­nal de Cata­lu­nya va reflec­tir fidel­ment el moment d’‘impasse’ que viu el movi­ment inde­pen­den­tista després d’una dècada i mitja impul­sant el país des dels car­rers pri­mer i des de les ins­ti­tu­ci­ons després. Dese­nes de milers de cata­lans i cata­la­nes van tor­nar a sor­tir al car­rer a Bar­ce­lona, Girona, Tar­ra­gona, Lleida i Tor­tosa, a dei­xar clar que l’inde­pen­den­tisme hi con­ti­nua sent, amb la mateixa ambició i com­promís amb el país i amb el mateix objec­tiu d’acon­se­guir una Cata­lu­nya capaç de resol­dre els grans pro­ble­mes que afec­ten el país i la seva gent sense els cos­tos, les limi­ta­ci­ons ni la repressió que imposa la dependència de l’Estat espa­nyol. Al mateix temps, però, és un fet que l’absència d’estratègia i lide­ratge polític fa temps que ha apri­mat la mobi­lit­zació, de la mateixa manera que ha bui­dat les urnes en les elec­ci­ons al Par­la­ment. I els par­tits inde­pen­den­tis­tes, divi­dits i enca­llats, gai­rebé ni sur­ten a la foto estant com estan enfo­cats en els seus con­gres­sos per inten­tar retro­bar el rumb i el lide­ratge per­duts fa temps.

En aquest esce­nari, la soci­e­tat civil orga­nit­zada assu­meix la seva res­pon­sa­bi­li­tat de tor­nar a aga­far la ini­ci­a­tiva envi­ant un mis­satge clar de reacció, de recons­trucció i gai­rebé de refun­dació d’aquest movi­ment, però sobre­tot mar­cant una línia fona­men­tal que és la uni­tat. Davant d’uns par­tits polítics que han per­dut la uni­tat estratègica, la capa­ci­tat d’entesa i final­ment la majo­ria par­la­mentària fins a entre­gar l’auto­go­vern a un PSC des­a­com­ple­xa­da­ment espa­nyo­lista, la Diada de la soci­e­tat civil mos­tra el camí de la uni­tat, de la suma d’esforços i també el de la recons­trucció del pro­jecte com­par­tit de la inde­pendència de Cata­lu­nya com a eina al ser­vei de tots els cata­lans. Un mis­satge potent diri­git als que ara estan des­mo­ti­vats o empre­nyats, però sobre­tot a l’inde­pen­den­tisme polític, que té la res­pon­sa­bi­li­tat i ha de tenir un paper cen­tral a l’hora de bas­tir un pro­jecte com­par­tit que posi la glo­ba­li­tat del país davant de les sin­gu­la­ri­tats dels par­tits i que pugui seduir de nou la seva gent, i molt espe­ci­al­ment els joves. Com també es va dir ahir, és moment de dei­xar de mirar enrere i posar-se a tre­ba­llar pel futur.