Una realitat creixent que cal afrontar
La irrupció sobtada d’una formació com Aliança Catalana (AC), amb un discurs nacionalpopulista i xenòfob i el lideratge singular de Sílvia Orriols ha tingut una resposta a mig camí entre el menysteniment de qui ho veu com un fenomen menor o residual i el rebuig de qui creu que posant l’etiqueta de “feixista” o d’“ultradreta” ja té la feina feta en un país com Catalunya, de tradició i fermes conviccions democràtiques. El temps acabarà definint el rol del partit d’Orriols en la política catalana. Mentrestant, però, ni com a periodistes, ni com a societat podem ignorar un fenomen, que majoritàriament ens desagrada i ens contraria, però que ha passat de tenir amb prou feines 500 vots i un escó municipal el 2019, a tenir ara l’alcaldia d’una capital (Ripoll), dos diputats al Parlament, més de 118.000 vots i una presència significativa no només a la demarcació gironina. És, per tant, una realitat tangible, que creix i que molt probablement ho continuarà fent en properes cites electorals tal com planteja, en l’entrevista que publiquem avui, Xavier Torrens, professor de ciència política (UB) i autor del llibre ‘Salvar Catalunya’, on analitza a fons la gestació d’aquest moviment.
En tot cas seran els catalans els que decidiran quina confiança estan disposats a tenir en un grup que al costat de la seva defensa del país no té inconvenient a llançar discursos d’odi, xenòfobs, islamòfobs, demagògics i enganyosos quan proclamen solucions fàcils a problemàtiques complexes i identifiquen la immigració amb un perill, un greuge o un problema per a la resta de ciutadans o per al país. Hem vist en països del nostre entorn (França, Itàlia, Països Baixos...) com aquest discurs fa forat a pesar de ‘cordons sanitaris’ polítics i mediàtics, perquè són útils però no suficients. És necessari combatre’l, desmentir-lo, aportar dades fiables, parlar sense por de qüestions sensibles, defensar els drets de les persones, fer la pedagogia que calgui des de les escoles, als mitjans de comunicació, passant per les xarxes socials. Però sobretot cal respondre amb polítiques públiques amb vertader impacte social en temes com les prestacions socials, les beques de menjador escolar, la inseguretat, la salut, perquè és el que la ciutadania mereix i reclama i perquè a la fi els fets valen molt més que els discursos.