El valor del referèndum de l’1-O

Al cap de set anys, el referèndum unilateral per a la independència de Catalunya celebrat l’1 d’Octubre del 2017 continua sent el punt àlgid de la unitat d’acció social i política de l’independentisme català. Una fita ciutadana pacífica i modèlica que lamentablement va tenir en contra tots els poders d’un Estat que no va vacil·lar a reprimir-la amb duresa durant la mateixa jornada electoral i posteriorment, fins al punt que ho continua fent en l’actualitat. Set anys després, els polítics que van liderar el procés i van concretar-lo en la convocatòria del referèndum n’han pagat un preu molt alt, alguns amb presó, d’altres amb exili, i molts càrrecs públics i ciutadans en general n’han patit també les conseqüències en l’aspecte personal, per uns fets que en una autèntica democràcia consolidada haurien tingut des del primer moment una estricta resposta política. Per això l’1-O no pot quedar només com una efemèride reverenciada i reivindicada, sinó que ha de ser un recordatori viu de les aspiracions legítimes d’una nació a favor del dret a decidir. I, en aquest sentit, tot i els errors posteriors amb què es va gestionar el resultat d’aquell referèndum, convé que ho tinguin present les tres formacions que encara concorren a les eleccions amb la independència als seus programes electorals.

Pel camí s’ha perdut la majoria sobiranista al Parlament de Catalunya, però això ha estat perquè molts dels electors han deixat d’anar a votar, no pas perquè hagin deixat de ser independentistes. Recuperar-los novament i aconseguir mobilitzar-los ha de passar forçosament per la capacitat de refer també la unitat social i política que va fer possible posar les urnes i introduir-hi les paperetes. Mantenir l’esperança en una Catalunya millor és factible, però tenint present unes quantes certeses. En primer lloc, que cal una majoria social suficient. Després, que s’ha de buscar i explicar una forma plausible de materialitzar-ho. En tercer lloc, que l’Estat espanyol no posarà mai les coses fàcils. I finalment, que no es pot fiar tot al reconeixement d’altres països europeus perquè la solidaritat entre estats pot passar perfectament pel damunt de les causes més justes.