Un plat a taula, no pas a les escombraries

En una societat conscienciada, portar un plat a taula hauria de ser sinònim de no malbaratar el menjar i, malgrat tot, aquesta continua sent una assignatura pendent. Catalunya llença unes 280.000 tones a l’any de fruita, verdura, peix i carn de porc abans de posar-les a la venda i uns 28.000 litres de llet, unes xifres que ens haurien de fer caure la cara de vergonya enmig d’una escalada de preus que, sobretot pel que fa a l’alimentació, sembla no tenir aturador i que ha situat moltes famílies més al llindar de la pobresa. I és que la correcció d’una situació de nous rics que es contraposa amb la realitat cada vegada més dura, depèn d’un doble vessant: el de la indústria, distribució i restauració, d’una banda, i el dels hàbits de les famílies, d’una altra banda. Sense oblidar, és clar, l’impacte ambiental negatiu que representa fabricar menjar per després simplement llençar-lo: la producció d’una tona de menjar, la seva elaboració i el seu tractament com a residu comporten unes emissions d’1,98 tones de CO2 equivalent.

Per això les administracions públiques i el sector de la restauració han decidit fer passos ferms per pal·liar-ho. Les primeres legislant i fomentant campanyes destinades a fer-nos prendre consciència com a consumidors. El segon, posant en pràctica nous serveis com ara oferir a la clientela la possibilitat d’endur-se a casa el menjar que ha sobrat, una opció que va començar per les ampolles de vi i que ara es va estenent de forma satisfactòria. També en les cadenes de supermercats, on cada vegada s’incentiva més la compra a preus reduïts de productes que són a prop de la caducitat. Perquè és fins a les llars on cal traslladar el focus principal d’una manera de menjar que necessita un ajustament evident. Catalunya és pionera en aquest camp, l’any 2020 ja va dissenyar la llei contra el malbaratament alimentari, amb l’objectiu d’aconseguir una reducció del 50% dels residus alimentaris per càpita en la venda minorista i de consum i una reducció del 20% de les pèrdues d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament de cara al 2030 en relació amb les xifres del 2020.