Un mal favor a la llibertat d’expressió
Un jutjat de Barcelona ha ordenat aquesta setmana tapar provisionalment un mural històric de la plaça Cívica de la UAB en defensa de la independència, el socialisme i el feminisme. La decisió, presa arran d’un recurs contenciós administratiu interposat per l’associació unionista Impulso Ciudadano, és de moment una mesura provisional en espera que es resolgui el plet, plantejat a partir de l’argumentari que el mural vulnera la neutralitat d’un espai públic, com és el de la Universitat. La decisió judicial, malgrat que sigui de moment provisional, més que sorprenent és especialment desencoratjadora i un atac flagrant a la mateixa Constitució que el grup que ha presentat el recurs assegura que defensa. La intervenció d’un poder públic, en aquest cas el judicial, a l’hora de restringir un dret fonamental com el de la llibertat d’expressió, més que mesurada ha de ser mínima, perquè, com reconeix el TEDH, és un dels fonaments essencials de les societats democràtiques, incomodi o no als poders públics o a una part de la ciutadania.
Que s’opti per la censura, ni que sigui cautelar, és incomprensible i que es faci en l’àmbit d’una universitat, per definició la seu del pensament crític, és ja un despropòsit. A banda de representar un atac a l’autonomia del centre universitari, que ja té els seus òrgans i mecanismes per debatre i discutir qualsevol conflicte i en què hi ha representats tots els col·lectius que en formen part. Només amb aquest argumentari el jutjat ja hauria d’haver desestimat d’entrada el recurs d’una entitat que ni forma part, ni ha de qüestionar quins murals exhibeixen o no les parets de la universitat. Una altra qüestió és l’argumentari trampós de la “neutralitat”, un concepte que massa sovint els tribunals han utilitzat per aplicar directament la censura i perseguir ideologies, en especial la independentista. Quina neutralitat ha d’exhibir una universitat, on se suposa que han de fluir les idees, que no sigui la neutralitat de deixar-les expressar amb llibertat? La resta, incloses decisions judicials com la d’aquest cas, diuen poc en favor d’una societat democràtica que a vegades sembla que en conservi només les formes.