Editorial

Contra la impunitat dels pederastes

El Congrés dels Diputats va prendre ahir en consideració la llei remesa des del Parlament de Catalunya que, si obté el llum verd definitiu, posarà fi a la impunitat de la qual es beneficien els pederastes gràcies a la prescripció del delicte, un pas tan convenient com sorprenent resulta que no s’hagués adoptat abans. La conseqüència immediata de la reforma del Codi Penal que comportaria l’impuls legislatiu és que els abusos a menors deixaran de prescriure quan la pena màxima de presó sigui igual o superior als cinc anys. Pel que fa a la resta dels delictes conta la llibertat sexual dels menors, la prescripció es donarà només en el moment que la víctima compleixi 45 anys, 10 més del que marca la legislació actual. La reforma parteix d’una constatació que fins ara ha permès a molts agressors sexuals escapar de l’acció de la justícia: el trauma patit impedeix sovint que les víctimes es vegin amb cor de denunciar fins que han arribat a una determinada maduresa o fins que no han obtingut l’equilibri emocional que ho permet. I el que ha estat passant fins ara és que, en arribar aquest moment, la prescripció del delicte els barra el pas. Tot això vol dir que les xifres esgarrifoses de casos acumulats al llarg del temps, i que lamentablement afegeixen un degoter incessant en l’actualitat, en realitat han de tenir forçosament una dimensió encara més gran corresponent a gent que mai s’ha vist amb cor de denunciar el seu cas. En aquest sentit, la iniciativa catalana acollida a la cambra estatal respon a una reivindicació històrica per part de les associacions de víctimes i representaria una homologació amb la legislació més puntera de la Unió Europea, on hi ha 11 estats que han posat límits a la prescripció per garantir d’aquesta manera la tutela judicial als afectats. Tots els partits representants a l’hemicicle espanyol, menys Vox, van votar ahir a favor de l’admissió a tràmit de la proposta, perquè és entre els sectors més conservadors on encara hi ha resistència a abordar una xacra social inadmissible. Afortunadament, la tendència que en el passat recent feia mirar cap a una altra banda o avergonyir o culpabilitzar la víctima s’ha revertit, tot i que caldrà encara més ambició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia