El luxe d’esmorzar

Un gest tan quotidià com esmorzar està esdevenint un luxe per a moltes famílies catalanes. La combinació d’un pa amb oli i tomàquet acompanyat d’un cafè ha experimentat increments de preus que voregen el 50% en només cinc anys. D’aquesta escalada, cal una reflexió més profunda sobre les causes estructurals que la sustenten i la necessitat de redefinir el paper del sector primari en la nostra economia i societat. El canvi climàtic, l’augment dels costos de producció i la volatilitat dels mercats són els principals responsables d’aquesta crisi. La situació és especialment alarmant al nostre sector agrari, en què l’impacte de pluges més irregulars i intenses està posant a prova unes infraestructures de regadiu obsoletes. Els estudis revelen que, tot i que la quantitat de precipitacions no ha variat, la seva distribució sí, amb períodes curts i intensos que dificulten l’aprofitament òptim de l’aigua. Davant aquest repte, és hora d’invertir en sistemes de reg eficients i adaptats a aquesta nova realitat climàtica. Això no només permetria una major sostenibilitat, sinó que també faria més competitives les explotacions locals. L’abandonament del reg a manta a favor de noves tecnologies és una necessitat urgent que ha d’anar acompanyada d’una revisió de les infraestructures d’emmagatzematge d’aigua. L’alternativa és veure com, any rere any, disminueix la viabilitat de cultius essencials, fet que posa en risc no només els preus sinó també l’abastiment. Aquesta transformació ha de ser també una oportunitat per trencar dinàmiques insostenibles. Durant dècades, molts agricultors s’han vist forçats a vendre sota cost mentre que altres baules de la cadena es lucraven. L’alça de preus pot, paradoxalment, ser una palanca per revertir aquesta situació i garantir que el valor del producte alimentari reverteixi equitativament en tota la cadena, especialment en els productors. Garantir una producció local sostenible d’aliments és fonamental no només per frenar l’escalada de preus sinó també per assegurar l’autosuficiència alimentària i preservar un dels pilars de la nostra identitat. Replantegem com produïm, com consumim i com protegim els nostres agricultors i ramaders.