El País Valencià no aixeca el cap
Gairebé un mes després de la devastadora dana, el País Valencià no aixeca el cap i la reconstrucció anunciada pel president Carlos Mazón es veu perjudicada per la seva persistent incapacitat. La militarització de part del nou executiu –que ahir va prendre possessió– i l’adjudicació a dit de determinades obres concedides a empresaris vinculats al Partit Popular estan caracteritzant una reacció que no acaba de convèncer. La designació d’un tinent general de l’exèrcit espanyol a la reserva per encapçalar ni més ni menys que una vicepresidència d’aquest govern és, en aquest sentit, controvertida i discutible. Sobretot escoltant les seves proclames insistents en contra d’assumir un rol polític, quan la mateixa naturalesa d’un càrrec d’aquesta importància porta inevitablement associada una gestió de caràcter polític. No només durant el desenvolupament de l’encàrrec rebut per part del president Mazón, també a l’hora de sotmetre’s a la fiscalització de les Corts Valencianes. Ningú discuteix la capacitat del tinent general per coordinar les tasques de reconstrucció però si es vol mantenir al marge de la política no pot assumir un càrrec polític, simplement podria posar els seus coneixements al servei del País Valencià com a assessor tècnic. Perquè no és la política el que ha fallat en la previsió de la tempesta i en la reacció posterior, sinó precisament la seva absència. Els discursos destinats a deslegitimar els polítics són molt perillosos i només serveixen als interessos de les forces de la ultradreta, que esperen obtenir rèdits d’aquest desgast. Això no impedeix que alguns polítics estiguin exhibint actituds criticables, començant pel mateix Mazón, que dinava tranquil·lament durant cinc hores mentre arribava la dana, i que dilluns va tornar a amagar-se en lloc d’anar a visitar Massanassa, on va morir un operari que treballava en una escola sinistrada, per por de rebre esbroncades de la gent. D’aquesta manca d’empatia amb els afectats tampoc se’n salva la ministra de Defensa, Margarita Robles, enregistrada mentre esbroncava uns veïns que reclamaven més presència de l’exèrcit. Que al cap de tants dies es repeteixin les imatges de cotxes apilonats i carrers enfangats és simplement incomprensible.