El bon moment del cinema en català

L’èxit esclatant de dues pel·lícules parlades en català, ‘El 47’ i ‘Casa en flames’, permet desprendre’s del tot dels complexos a l’hora d’exportar produccions en la nostra llengua al conjunt de l’Estat. Pel que fa al primer film, que recrea la gesta veïnal del conductor que el 1978 va segrestar un autobús per reivindicar l’arribada del servei públic fins al barri barceloní de Torre Baró, ja és el més vist en els darrers 40 anys. No es tracta, per tant, d’un bon moment del cinema català, que també produeix cintes parlades o doblades al castellà, sinó d’un bon moment per al cinema en català. El sector està obtenint els millors resultats en més de dues dècades amb un total de 927.506 espectadors fins al 24 de novembre, segons dades facilitades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Les versions originals, doblades o subtitulades en llengua catalana s’apropen al milió d’entrades venudes per primera vegada des del 2003, i en aquest sentit ‘El 47’ i ‘Casa en flames’ han suposat una empenta decisiva. En aquests dos casos és important, doncs, que es transcendeixi el reconeixement acadèmic, de la crítica especialitzada o dels circuits dels festivals internacionals –als quals les nostres pel·lícules, directors i intèrprets ja estan habituats– per assolir també el reconeixement del públic. Que un film triomfi a les taquilles significa, a més, que serveix per proporcionar als seus creadors i als seus productors ingressos suficients per amortitzar la inversió i per impulsar nous projectes. Per això resulta rellevant que les pel·lícules es mantinguin tantes setmanes en cartell i que això doni una nova embranzida al sector per continuar apostant per aquesta línia. Si la proposta final s’ho val, està demostrat que el públic, també el que parla castellà, respondrà favorablement. Consumir pel·lícules en la nostra llengua, no només a les sales, també a les plataformes i en tots els gèneres possibles, és un signe de normalitat que encara no tenim prou assumit. Els bons resultats sempre són una suma dels esforços del sector i de les polítiques públiques; sense això i sense el favor del públic, la inèrcia del mercat en castellà acaba eclipsant i desanimant les propostes genuïnes.