Les ZBE són part de la solució

La zona de baixes emissions (ZBE) ha cobert una primera etapa amb resultats positius quantificables des de la seva implantació l’any 2020 a l’àrea d’influència de les rondes de Barcelona. Les emissions contaminants provinents del trànsit de vehicles s’han reduït un 30%, els indicadors de qualitat de l’aire han millorat i això, en un país que atribueix 3.000 morts anuals directament a la contaminació, és una millora objectiva que cal posar en relleu. Tant és així que el següent pas, ja regulat i pautat, estendrà les restriccions d’aquí a un any (1 de gener del 2026) a les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants i parcialment a les de més de 20.000 habitants. I això estendrà també tota la problemàtica associada a la ZBE (prohibicions, multes, dèficit de mobilitat, necessitat de canviar el vehicle...) per tot el país, malgrat que les condicions ambientals i sobretot les alternatives de transport públic urbà i interurbà tenen poc a veure amb les de la zona metropolitana de Barcelona.

Un cop assumit que existeix un problema greu d’emissió de gasos, que té una doble afectació a la salut de les persones i a l’escalfament del planeta, és fàcil entendre que les mesures enfocades a reduir les emissions i a revertir-ne els efectes van en la bona direcció. Això, però, no ha de ser coartada per implantar-les pel broc gros ignorant les dificultats per a les desenes de milers de ciutadans afectats. Cal exigir a les administracions implicades (local, supramunicipal i nacional) un esforç complementari per no penalitzar la mobilitat de les persones, modulant l’aplicació de la mesura, en funció del context, millorant l’oferta de transport públic i assumint responsabilitats en el suport a la renovació i descarbonització del parc mòbil. I també cal recordar que, si l’emissió de gasos és el problema, el trànsit rodat només és una petita part d’aquest problema i, per tant, la seva restricció és també una mínima part de la solució. Generalitzar les ZBE pot ser positiu si va acompanyat de mesures complementàries per facilitar la transició, però servirà de ben poc si, en paral·lel, no hi ha una descarbonització accelerada i global de tota l’economia productiva i del transport aeri i marítim.