L’amenaça d’un Trump reforçat
Donald Trump va tornar a seure ahir al Despatx Oval de la Casa Blanca, quatre anys després d’haver fet el buit a Joe Biden en la cerimònia de presa de possessió del seu rival demòcrata i després d’haver instigat l’assalt al Capitoli del 2021, un dels episodis més vergonyosos de la història dels Estats Units. Precisament per haver sortit airós d’aquell escàndol i per la seva experiència anterior a la presidència, el Trump del 2025 surt amb molta més força que el del 2017. A tot això cal sumar-li la majoria republicana a les dues cambres del Congrés, el control del Tribunal Suprem i un context internacional favorable a les posicions d’extrema dreta com la seva. El nou president dels Estats Units no ha trigat gens ni mica a mostrar el seu tarannà populista, excloent i la seva agenda ultradretana, unilateralista i negacionista del canvi climàtic en una al·locució que semblava més un míting que un discurs d’investidura. El primer dia del retorn a la Casa Blanca va anunciar, a més, desenes de decrets amb què vol demostrar que, aquest cop, res no l’aturarà.
La tornada de Trump a la Casa Blanca ha causat una gran preocupació en la comunitat internacional i, especialment, a la Unió Europea. El nou president nord-americà ja va escalfar l’ambient fa uns dies amb els seus plans d’annexió de Groenlàndia, però el que més preocupa a Brussel·les és l’amenaça de guerra comercial amb la UE –amb una pujada dels aranzels als productes europeus– i l’eventual desinversió a l’OTAN. L’avantatge per als europeus és que ja coneixen el personatge i han tingut temps de pensar com contrarestar les seves atzagaiades. De fet, la Unió Europea té l’oportunitat d’avançar en la seva autonomia en matèria de seguretat i econòmica. Si els 27 van ser capaços de posar-se d’acord en poc temps per oferir una resposta conjunta a la invasió russa d’Ucraïna, també haurien de poder trobar estratègies per reduir la dependència de Washington. El trumpisme no s’estarà tota la vida a la Casa Blanca i als EUA, malgrat la majoria conservadora actual en l’executiu, el legislatiu i el judicial hi ha prou mecanismes de control del poder per evitar alguns excessos.