La perversió de la política

La inca­pa­ci­tat del govern espa­nyol a l’hora d’acon­se­guir una majo­ria sufi­ci­ent per tirar enda­vant al Congrés l’actu­a­lit­zació de les pen­si­ons o la reno­vació de les aju­des al trans­port públic pro­jecta davant la ciu­ta­da­nia la pit­jor versió de la política. I es tracta d’una res­pon­sa­bi­li­tat com­par­tida, perquè en aquesta per­versió par­ti­dista hi han inter­vin­gut també les for­ma­ci­ons que amb el seu vot con­trari han fet des­car­ri­lar mesu­res soci­als necessàries, o sigui el PP, Vox i Junts. Tots els par­tits estan legi­ti­mats a l’hora de deci­dir el seu vot, ja sigui per afi­ni­tats ideològiques, ja sigui per estratègia política, però si això acaba afec­tant àmbits tan sen­si­bles com la millora de la vida dels pen­si­o­nis­tes o les aju­des a la mobi­li­tat, a pri­ori assu­mi­bles gai­rebé des de totes les sigles, sig­ni­fica que els dipu­tats no estan fent bé la seva feina. Pel que fa al PSOE, no pot pre­ten­dre gover­nar com si tingués majo­ria asse­gu­rada i no depengués, entre d’altres, de les for­ma­ci­ons cata­la­nes, subs­ti­tuint la cin­tura en les nego­ci­a­ci­ons per una pre­potència que no porta enlloc. En les dar­re­res hores ja s’han posat sobre la taula dife­rents pro­pos­tes per frag­men­tar els temes i sal­var la reva­lo­ració de les pen­si­ons, un tema que també afecta els votants de les for­ma­ci­ons que han votat con­tra el paquet sen­cer de mesu­res impul­sa­des pel govern espa­nyol. Pel que fa al PP, ha tor­nat a des­a­pro­fi­tar una bona opor­tu­ni­tat de demos­trar allò que pre­dica: és a dir, que és un par­tit d’estat capaç de des­plaçar Pedro Sánchez del poder. En la pràctica, però, els popu­lars no tenen cap incon­ve­ni­ent a sumar els seus vots a la ultra­dreta que els dis­puta l’elec­to­rat ni tam­poc amb el par­tit de Puig­de­mont, que tan aviat volen a la presó com a la taula de nego­ci­ació. Si Feijóo hagués sal­vat l’actu­a­lit­zació de les pen­si­ons i la pròrroga a les aju­des al trans­port públic, hau­ria dei­xat en evidència el PSOE i hau­ria exhi­bit pre­ci­sa­ment una res­pon­sa­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal que l’hau­ria allu­nyat del pur càlcul par­ti­dista. Els dam­ni­fi­cats de tot ple­gat, és clar, són els ciu­ta­dans, igno­rats en una pugna estèril. En qual­se­vol cas, Sánchez ha de pren­dre’n nota si vol que aquesta difícil legis­la­tura con­tinuï i, el més impor­tant, que els ciu­ta­dans en tre­guin pro­fit.