La perversió de la política
La incapacitat del govern espanyol a l’hora d’aconseguir una majoria suficient per tirar endavant al Congrés l’actualització de les pensions o la renovació de les ajudes al transport públic projecta davant la ciutadania la pitjor versió de la política. I es tracta d’una responsabilitat compartida, perquè en aquesta perversió partidista hi han intervingut també les formacions que amb el seu vot contrari han fet descarrilar mesures socials necessàries, o sigui el PP, Vox i Junts. Tots els partits estan legitimats a l’hora de decidir el seu vot, ja sigui per afinitats ideològiques, ja sigui per estratègia política, però si això acaba afectant àmbits tan sensibles com la millora de la vida dels pensionistes o les ajudes a la mobilitat, a priori assumibles gairebé des de totes les sigles, significa que els diputats no estan fent bé la seva feina. Pel que fa al PSOE, no pot pretendre governar com si tingués majoria assegurada i no depengués, entre d’altres, de les formacions catalanes, substituint la cintura en les negociacions per una prepotència que no porta enlloc. En les darreres hores ja s’han posat sobre la taula diferents propostes per fragmentar els temes i salvar la revaloració de les pensions, un tema que també afecta els votants de les formacions que han votat contra el paquet sencer de mesures impulsades pel govern espanyol. Pel que fa al PP, ha tornat a desaprofitar una bona oportunitat de demostrar allò que predica: és a dir, que és un partit d’estat capaç de desplaçar Pedro Sánchez del poder. En la pràctica, però, els populars no tenen cap inconvenient a sumar els seus vots a la ultradreta que els disputa l’electorat ni tampoc amb el partit de Puigdemont, que tan aviat volen a la presó com a la taula de negociació. Si Feijóo hagués salvat l’actualització de les pensions i la pròrroga a les ajudes al transport públic, hauria deixat en evidència el PSOE i hauria exhibit precisament una responsabilitat institucional que l’hauria allunyat del pur càlcul partidista. Els damnificats de tot plegat, és clar, són els ciutadans, ignorats en una pugna estèril. En qualsevol cas, Sánchez ha de prendre’n nota si vol que aquesta difícil legislatura continuï i, el més important, que els ciutadans en treguin profit.