La UE i la unificació dels mercats financers

Ja fa temps que la UE s’interroga sobre quins camins ha de menar els anys a venir per seguir sent un actor indispensable en l’economia mundial. Una reflexió que l’ha dut a la certesa que la seva economia ha d’escometre i superar diversos reptes si no vol romandre en una posició de vulnerabilitat en el concert mundial. El debat sobre com ha de ser l’economia comunitària a partir d’ara ha de pivotar sobre tres eixos ben clars: una activitat descarbonitzada, la que permet la sobirania energètica que possibilita l’impuls de les energies renovables; l’aposta per la digitalització, amb el valor afegit que això aporta per guanyar en productivitat, i la recuperació de la identitat industrial que antany fou el puntal sobre el qual descansava la competitivitat de l’arc comunitari. Per arribar a aquests objectius, una de les ambicions dels poders de la UE és, dins les diverses fases d’integració que encara li resten pendents, assolir una Unió dels Mercats de Capitals (UMC), una borsa paneuropea, que pogués oferir liquiditats com les que ofereix la borsa nord-americana, i contribuir a la musculació financera dels grans campions empresarials europeus.

Aquesta integració de les diverses borses cobeja superar la contradicció que suposa que, mentre que la UE pesa un 20% en el PIB mundial, els seus mercats borsaris només representen un 10% de capitalització. Això és així en bona part pel fet cultural que bona part del finançament de les empreses procedeix de les fonts bancàries, mentre que als EUA hi té força més pes el mercat de capitals, prou dinàmic per atreure empreses europees en el moment de decidir que volen sortir a borsa. Així doncs, el desenvolupament d’uns mercats de capitals integrats és fonamental perquè les empreses accedeixin a una base més àmplia d’estalviadors i puguin finançar-se a un cost més reduït. És clar que una UMC, projecte que hauria de prendre volada d’aquí al 2030, demana molt capital de voluntat política perquè tots els socis comunitaris cedeixin sobirania per tal d’harmonitzar marcs comptables i fiscals i eliminar tota mena de barreres transfrontereres.