Pagesos i govern es donen una oportunitat
Un any després de les grans mobilitzacions de la pagesia catalana, ha hagut d’estar sobre la taula la possibilitat que es repetissin per fer reaccionar el govern i tancar un acord ‘in extremis’, diumenge al vespre, que ho evités. L’executiu d’Illa ha aconseguit parar el cop i guanyar temps a canvi d’un compromís d’arromangar-se. Perquè, si bé és cert que només l’últim mig any és responsabilitat seva, la realitat és que han passat dotze mesos i les problemàtiques que ofegaven agricultors i ramaders no només no s’han resolt sinó que s’hi ha afegit l’amenaça dels efectes de l’acord comercial de la UE amb el Mercosur –amb l’element de competència deslleial que introdueix–, pendent de ratificació per l’eurocambra i pels parlaments estatals dels Vint-i-set. Sense menystenir els aspectes més tangibles de l’acord amb el conseller Ordeig –simplificació administrativa, més recursos contra robatoris, plagues, sequeres, fiscalitat en combustible, donacions i successions, creació de la nova categoria d’explotació agrària de caràcter familiar...–, el principal motiu d’esperança és la comissió que quinzenalment vetllarà perquè els 19 compromisos signats s’omplin de contingut. Serà en aquesta taula on es calibrarà si el govern accelera prou les actuacions per ajudar a la supervivència d’un sector que, si bé ja només representa l’1,2% –i a la baixa– de la població activa catalana, aporta preuats valors afegits en termes de salut, nutrició, equilibri territorial, medi ambient, prevenció d’incendis i altres qüestions que cada dia guanyen més pes en l’agenda social i de model de país. Administració i sector han d’assumir que no totes les solucions estan en mans de la Generalitat ni de la seva capacitat d’influència, però aquest fet no pot ser un pretext per frenar unes millores que són imprescindibles. El sector té a favor el suport d’una ciutadania capaç de relativitzar les molèsties d’una hipotètica mobilització dura, però l’altra cara de la moneda és la falta d’unitat entre els representants sindicals davant la proximitat de les eleccions agràries. Tampoc passa per alt la potència del moviment Revolta Pagesa, sorgit de manera prou espontània davant la insatisfacció per la gestió dels sindicats agraris de tota la vida.