Alemanya inicia un camí encert

Les eleccions legislatives de diumenge han certificat l’anunciat gir a la dreta a Alemanya, amb una victòria dels conservadors de la CDU-CSU i un històric resultat de l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), que duplica vots i es converteix en la segona força del Bundestag. El líder de la CDU i probable nou canceller, Friedrich Merz, ha garantit que mantindrà el tallafocs amb AfD i ja ha accelerat les negociacions amb els socialdemòcrates, amb els quals suma per formar un govern de coalició sense necessitat de recórrer a tercers socis, una opció que incrementaria la dificultat d’arribar a pactes i de mantenir un executiu cohesionat i estable en un moment en què les urgències constrenyen. I és que la pressió sobre Merz es redobla per fer front als grans reptes que té al davant. En clau interna, revertir el declivi industrial, revertir el retard en infraestructures de transport i digitals –negligides pels governs de Merkel i la seva obsessió per mantenir a ratlla les finances públiques– i frenar la caiguda del nivell de vida de la població, responsable en bona part del descontentament que ha engreixat AfD, especialment als lands de l’antiga RDA. En clau externa, Merz ja va deixar clara la mateixa nit electoral la seva prioritat d’empènyer la Unió Europea (UE) a dotar-se de més autonomia estratègica davant d’uns EUA que, amb Trump, han tocat a retirada al Vell Continent. Però incrementar la despesa militar, com planteja Merz, tampoc serà tasca fàcil tenint en compte la limitació constitucional del deute, que resta capacitat per dur a terme les inversions que es requeririen en aquest àmbit.

Tot i les dificultats a casa i a fora, el futur canceller i el seu govern tindran l’oportunitat de combatre l’ascens de l’extrema dreta a través d’una gestió responsable i eficaç que rellanci l’economia del país i els estàndards de benestar, i també d’assumir un paper central a l’hora de reinventar Europa, confrontada a la falta d’integració interna i al sisme geopolític desfermat des de Washington. Una reacció, cal recordar-ho, que pertoca al conjunt de la Unió i no només a Alemanya, si la UE vol sobreviure en el nou ordre global que s’està configurant.