Una decisió del TEDH que no s’entén

En els pronunciaments dels tribunals, com en els partits de futbol, a vegades es guanya, d’altres es perd i no són poques les ocasions en què hi ha l’equivalent a un empat i la resolució no satisfà cap de les parts o les reconforta igual en haver aconseguit evitar una derrota clamorosa. Més enllà del símil futbolístic, la decisió emesa dijous pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de restringir els debats parlamentaris, és un partit perdut. I no és només una derrota jurídica. La primera resolució sobre l’anomenada carpeta catalana, en relació amb la demanda dels membres de la mesa del Parlament Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, costa, com a mínim, d’entendre. El tribunal d’Estrasburg fa seus els arguments de l’Estat espanyol i conclou que el TC va actuar proporcionalment quan la tardor del 2019 va impedir el debat i la votació de resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia sota amenaça de conseqüències penals. Argumenta que abans ja havien declarat inconstitucionals resolucions similars i que el TC actuava en defensa de les seves pròpies resolucions “protegint la Constitució com a garant de la integritat territorial de l’Estat”. A banda de deixar constància que la mesa va ser absolta en el judici per aquest afer.

Que el terreny de joc ja hagués estat marcat prèviament pel TC sembla que dona l’excusa perfecta al TEDH per no entrar en la qüestió fonamental de la demanda de Costa i Campdepadrós: la llibertat del debat parlamentari i la inviolabilitat de la cambra. El moll de l’os d’allò que és un parlament i la seva funció. Que els representants dels ciutadans no puguin debatre amb total llibertat sobre allò que creguin convenient és tan com relegar-los a una simple funció reguladora. Posar límits a l’àgora ciutadana és posar límits a la democràcia mateixa. Si el debat fa por, si es pot limitar i fins i tot impedir, les democràcies estan en perill. Els tribunals, i més el Tribunal de Drets Humans, són la baula precisament per poder posar fre als abusos sobre drets fonamentals, i en aquest cas, malauradament, sembla avalar-los.