El tren per la culata
La finalització de les obres del túnel de Roda de Berà i la represa del trànsit ferroviari dilluns passat s’han convertit en una més de les frustracions dels usuaris de Rodalies, que durant anys han fet pell morta i han assumit com a inevitable la falta de fiabilitat diària d’aquest transport per no pagar-ho amb la salut. L’escenificació del primer viatge, amb la consellera Sílvia Paneque i el director de Rodalies, Antonio Carmona, va ser un fiasco complet. Volien presumir que unes obres s’acaben en el termini previst i la realitat és que les línies que van de Tarragona a Barcelona continuen afectades diàriament per avaries, retards i disfuncions que són fàcilment relacionables amb una precipitació en la posada en marxa. El mateix tren de la consellera va arribar amb 50 minuts de retard i, tot seguit, el servei es va haver d’interrompre. Tot això, després d’un cap de setmana de mal servei per la cancel·lació del reforç amb motiu del carnaval, com a conseqüència de la pugna que manté Renfe amb els maquinistes que s’oposen frontalment al traspàs de Rodalies. Un traspàs que cada dia que passa és més urgent i que cal que vagi molt més enllà d’un acord polític. Només si és integral i dotat com toca podrà generar expectatives de solució.
La normalització de les incidències diàries a Rodalies és un fet greu que assenyala com de profund ha estat l’abandonament d’un mitjà de transport públic que és troncal en la mobilitat moderna i, en conseqüència, la dificultat que les inversions actuals, encara insuficients i amb cadència lenta, reverteixin els dèficits. La percepció de falta de resultats, basada en la casuística diària i sostinguda en el temps, és letal per a la confiança en un mitjà de transport que segrega els seus usuaris com ja ho havia fet al segle XX. Els antics vagons de primera, segona i tercera s’han reencarnat en trens de primera (l’alta velocitat, habitualment fiable) i les Rodalies maltractadores de ciutadans. I tot plegat, en temps de necessitat de reduir la mobilitat privada de persones i mercaderies, que no només no es compleix, sinó que va a l’alça, com ho demostren la saturació i l’increment d’accidentalitat en les grans artèries viàries.