El 7 de febrer passat, el ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, va anunciar que el 2027 entraria en funcionament un AVE regional que connectaria el País Valencià de nord a sud i que permetria anar d’Almeria fins a la frontera francesa a través de l’alta velocitat. L’anunci és la constatació (una més) de l’incompliment reiterat dels governs espanyols de torn. En qualsevol estat del món es prioritzarien els interessos econòmics i socials per damunt de qualsevol altra consideració. Però Espanya no és un estat qualsevol, sinó un en què la visió centralista i la capitalitat de Madrid s’han mantingut com un axioma inalterable al llarg de la història. I tot, des de la política cultural fins a la gestió de les infraestructures, s’ha supeditat a aquesta idea. No importa que l’eix mediterrani sigui la zona més productiva de l’Estat, ni tampoc que el País Valencià i Catalunya comparteixin un dèficit d’inversions històric. El model que s’ha impulsat des de Madrid, governi el PSOE o ho faci el PP, ha respost sempre a uns criteris polítics molt concrets, en els quals connectar València amb Madrid ha estat molt més important que no pas fer-ho amb Barcelona.

La hiperconnexió del País Valencià amb Madrid i la desconnexió interna és una política activa que no respon a la demanda real. Paradoxalment, resulta molt fàcil moure’s des del País Valencià cap a Madrid, però és molt difícil, i a vegades fins i tot impossible, fer-ho dins del País Valencià. Hi ha més vols entre Madrid i València que no trens entre aquesta darrera i Elx, per exemple. I mentre aquest model s’eternitza, el cost d’oportunitats fa que anem dècades endarrerits en les connexions internes del País Valencià i externes amb Catalunya, amb tot el que això significa des d’un punt de vista econòmic i social. Aquest model ens perjudica econòmicament, ja que llasta les oportunitats de la nostra indústria. Totes les polítiques de comunicacions estan fetes pensades en el turisme de sol i platja. Estem perdent moltes oportunitats econòmiques i molta qualitat de vida per culpa d’aquesta política activa de desconnexió interna i amb Catalunya i hiperconnectivitat amb Madrid.