Les pluges d’aquest març han permès que les reserves d’aigua a les conques internes hagin arribat al 50% per primer cop en gairebé tres anys. A principis de mes es trobaven al 31%, fet que significa que en poc més de dues setmanes han pujat gairebé 20 punts. A aquest volum d’aigua emmagatzemada als pantans, s’hi haurà d’afegir, a curt termini, el reservori de neu un cop es desfaci. El canvi de paradigma arriba, precisament, un any després que els embassaments catalans toquessin fons i arribessin a un paupèrrim 14% de la seva capacitat. Tot això ha permès que el govern hagi eliminat els avisos de perill per sequera a tot el territori després d’uns estius molt durs i amb restriccions que han afectat molts sectors econòmics de tot el territori. Això, que de per si sol ja és una bona notícia, no ha de servir, però, per caure en el cofoisme i donar per extingida l’amenaça. El canvi climàtic ha vingut per quedar-se i això, a Catalunya, significarà menys aigua i sequeres més llargues. Per tant, aquesta tornada a la normalitat hídrica no servirà per a res si no s’aprofita per plantejar solucions a llarg termini, sense la pressa que suposa tenir vigent l’alerta per emergència. És sense aquesta pressió de la necessitat immediata que s’han de trobar solucions definitives i no haver d’improvisar com s’ha hagut de fer els darrers temps davant la urgència. I són les lliçons que ens ha ensenyat la sequera les que han permès accelerar, desencallar o apressar projectes de connexions o ampliacions de les xarxes d’abastament. D’exemples n’està ple, com ara la connexió a l’Ebre i al canal Segarra-Garrigues dels petits pantans dels regants del Priorat o la portada d’aigua de boca a la Baixa Segarra per part del Consorci d’Aigües de Tarragona. I és amb accions com aquestes, juntament amb la construcció d’infraestructures com ara dessaladores, que el país podrà estar preparat.

El perill és pensar que el problema està superat i que tothom, sectors econòmics, administracions i particulars, abaixem la guàrdia perquè ara hi ha prou aigua. Com deia la campanya del govern, l’aigua no cau del cel, i és responsabilitat compartida fer-ne un ús racional.