Els àudios filtrats de les converses entre María Dolores de Cospedal i el comissari José Manuel Villarejo no aporten realment cap gran novetat en l’operació Catalunya. Que la número 2 del PP i ministra d’Interior –com Alícia Sánchez-Camacho, Jorge Fernández Díaz i uns quants dirigents populars més– estava ficada fins al moll de l’os en aquella operació d’Estat, fa temps que forma part del consens majoritari. Fins ara els implicats s’havien escudat en la falta de proves i en la capacitat de mentir i manipular de Villarejo per negar-ho tot, però la difusió de les converses enregistrades ja no els ho permet. S’ha d’evitar caure en la ingenuïtat de pensar que la filtració d’aquesta gravació just el dia que Cospedal compareixia en la comissió del Congrés dels Diputats és casual. Villarejo ho enregistrava tot i ha administrat i utilitzat aquest material per protegir-se. El contingut que es va difondre ahir té un sentit tan inequívoc que deixa en mal lloc l’intent d’escapolir-se de Cospedal i Sánchez-Camacho al Congrés, basat a refugiar-se en una memòria selectiva prodigiosa i a atrinxerar-se en la falta de custòdia dels enregistraments per no admetre les evidències.

La decepció acumulada per la impunitat política i judicial en tot el que envolta l’operació Catalunya no pot debilitar la indignació per les noves revelacions. En aquest sentit, i malgrat l’escepticisme que han generat episodis anteriors, la fiscalia disposa ara d’un material més que suficient per obrir les diligències necessàries per atribuir responsabilitats d’una operació orquestrada pel poder i posada en pràctica des de les clavegueres. Una operació que no tan sols ha afectat drets fonamentals, sinó que ha vulnerat uns quants preceptes constitucionals. El ministeri públic s’ha quedat sense marge de discrecionalitat per continuar inactiu. L’argument que calia combatre l’independentisme perquè anava contra la democràcia, a més de fal·laç, empal·lideix quan es coneix que l’estratègia que es va seguir és letal per als fonaments democràtics d’un estat. La finalitat no justifica l’ús de mitjans al marge de la llei, i les gravacions difoses ahir tanquen més el cercle sobre els responsables.