L’interès dels investigadors econòmics per la creixent desigualtat social i l’acumulació de la riquesa en poques mans està construint un corpus científic cada cop més important en què no falta una càrrega ideològica, sovint camuflada sota les dades objectives. Doncs bé, el paper que les herències poden tenir en aquesta dinàmica perillosa no es lliura d’aquest element pertorbador. Però una cosa és reconèixer que hi ha maneres d’abordar un problema i una altra negar-lo de totes passades. Potser, com succeeix amb l’emergència climàtica, qüestionar-se segons quina evidència ja és una victoria dels negacionistes. Per tant, és més assenyat dedicar temps a les solucions. Una societat justa ha d’igualar els seus membres en les oportunitats i no tant en els resultats, fins a un límit.

Ningú posa en qüestió l’herència com a concepte, la deixa de tota la vida de pares a fills, però sí que aquesta sigui d’unes magnituds obscenes. Hi ha maneres particulars de plantejar correccions com la de crear una herència universal –que proposa l’economista Thomas Piketty– que fixa topalls a la riquesa que es pot llegar i que reparteix la resta entre els joves: uns 120.000 euros per càpita. Ningú no pot negar que és una manera de democratitzar les herències: tothom en rebrà. Ara bé, més enllà d’una idea provocativa que alguns partits com ara Sumar han recollit en el seu programa de manera molt matisada, l’herència universal no sembla destinada a tenir gaire recorregut. Almenys fins ara. Més partidaris tenen les polítiques públiques en favor de la creació d’igualtat d’oportunitats i la redistribució de la renda, especialment en matèries com ara l’educació i l’habitatge, en un moment en què la propietat s’ha convertit en el principal element de biaix social. Però a ningú se li escapa que el repte en aquests àmbits és de tal dimensió que la despesa pública té força limitacions. En aquest context, l’impost de successions i donacions és una eina força impopular perquè genera greuges entre territoris i no acaba complint la missió distributiva que hauria de complir. Cal repensar la fiscalitat. Però hi ha un risc de fractura social si no s’encerta la palanca.